Rashford es converteix en la cinquena ‘bala’ de Flick per reformular l’atac del Barça

Juga a la banda esquerra, però no és un extrem corrent. Un extrem de tota la vida. D’aquests que adoren veure’s les botes pintades de calç blanca. Es mou pel flanc, però li encanta anar cap al centre, transfigurant-se en una espècie de segon davanter centre, tasca que va exercir, i amb èxit, en l’Aston Villa d’Unai Emery, on va redescobrir el plaer de tornar a jugar a futbol. No és extrem pur. Ni tampoc un nou tradicional.

Però Marcus Rashford, com si fos un Henry de la vida o un David Villa, és d’aquest tipus de jugadors que ataquen els espais amb intel·ligència i, alhora, determinació. És dretà, però flota millor des del costat esquerra perquè així es construeix l’espai per tenir un millor panorama i, alhora, aprofitar el seu potent xut des de fora de l’àrea.

El primer jugador anglès del segle XXI i el segon, després de Lineker, en els últims 100 anys de la història del Barça ve com a complement a un atac espectacular. Un dels millors d’Europa la temporada passada, que va arribar a una devastadora xifra de 113 gols, repartits entre Lewandowski (42 en 52 partits), Raphinha (34 en 57), Ferran Torres (19 en 41) i Lamine Yamal (18 en 55). Ara arriba Rashford, convertit en la cinquena bala per a Flick, amb menys producció ofensiva (11 gols en 41 enfrontaments), però capaç de reconfigurar aquesta estructura.

Perfil singular

Té l’exdavanter del United, que ahir va conèixer els seus nous companys del Barça abans de ser presentat aquesta tarda, hores abans de volar cap al Japó, un perfil singular. Un perfil que no disposava el tècnic alemany a la seva nombrosa plantilla. Aquesta condició d’extrem líquid, que arrenca des de la banda per acabar en posicions centrades, ve de meravella a Balde, amo del carril esquerre d’inici a final. I, a més, té Rashford una potència física excel·lent per atacar amb el vertigen que irradia el Barça flicknià aprofitant la clarividència en la passada que exhibeixen Pedri, Frenkie de Jong i Dani Olmo, peces essencials en la construcció ofensiva blaugrana. Jugadors que han de connectar amb el futbol dinàmic i potent de l’anglès, capaç d’actuar en tres posicions: extrem esquerre, la seva, davanter centre i fins i tot extrem dret.

Una altra missió per a Hansi

Notícies relacionades

Berni Álvarez, conseller d'Esports: "Estem orgullosos de poder dir que a Girona, a la Costa Brava, i a Catalunya es farà la millor Ryder de la història"

Anglaterra remunta davant Itàlia i ja espera rival per revalidar el títol

L’anglès és, per tant, una valuosa solució per a Flick. Una solució a molts problemes, tant en el pla inicial de partit com en el seu desenvolupament perquè la seva entrada pot canviar radicalment el paisatge. Alt (mesura 1,85 metres), amo d’un intimidador canvi de ritme i excel·lent xut en les faltes, Rashford es converteix no només en la cinquena bala de l’alemany sinó també en un desafiament. A Flick li toca ara rescatar la millor versió d’un davanter que fa tot just dos anys estava entre els millors del món, amb xifres extraordinàries: 17 gols en 35 partits de la Premier i 30 en els 41 partits que va disputar en la temporada 22-23.

En aquell United, dirigit llavors per Ten Hag, amb qui també va tenir problemes el nou davanter del Barça, es va moure al capdavant de l’atac, escortat per Sancho (dreta), Garnacho (esquerra) i Bruno Fernandes subministrant pilotes des de darrere. Va ser quan el seu United va eliminar el Barça de Xavi de l’Europa League: 2-2 en el vell Camp Nou amb un gol de Rashford, que va exercir de doble nou amb Weghorst, i 2-1 a Old Trafford sent extrem dret. Era quan era un gran davanter. Ara necessita tornar a ser-ho.