Pogacar només deixa que guanyi en el Tour un dels seus

Luis Ángel Maté i Nicholas Roche es lleven cada dia a les 6 del matí, agafen les bicis com vells rockers d’aquest esport, es deixen acompanyar per algun cicloturista avantatjat i amb classe i es llancen a inspeccionar els últims 40 quilòmetres de les etapes abans de tancar-se al bus de meta, on escolten els missatges que els directors envien als corredors per decidir quin d’ells s’envia a la retransmissió en directe de la televisió francesa.

A Carcassona endevinen un terreny ràpid després de coronar un costerut turó anomenat Pas du Sant, una crida a una fuga en solitari, al triomf d’algun destacat del pilot. Però en aquells moments no cauen en un detall important. Guanyarà, com sempre, algun ciclista beneït per Tadej Pogacar i si és un del seu equip, doncs molt millor. El Tour és com el pati particular de l’astre eslovè, el cuida amb tanta cura que només deixa triomfar qui vol ell i, en aquest cas, Tim Wellens, a qui va regalar a les terres del Nord el mallot de punts que també pot pispar a Lenny Martinez, tan aviat com es descuidi, al Ventoux o els Alps.

Wellens guanya en solitari. Res a retreure, perquè, tot i que sigui un dels seus, el ciclista belga hi va posar coratge per escapar-se en aquells 40 quilòmetres pels quals havien transitat de bon matí i amb el temps més fresc Maté i Roche, retirats del ciclisme professional, però amb prou experiència per alertar de qualsevol problema a la carretera que pogués causar un sobresalt als corredors.

Comença l’etapa amb un bon ensurt quan el segon i el tercer de la general, Jonas Vingegaard i Florian Lipowitz, cauen a terra amb un munt de corredors més. Només faltaria que, a sobre, Pogacar es quedés sense perseguidors abans que el Tour entri en l’última setmana de competició. S’aixequen de seguida, però es passen una estona mirant d’enllaçar amb el pilot.

Recompensa

Pogacar va a la seva. Fa treballar els gregaris, però sense que suïn massa. És clar que hi haurà fuga i algun corredor estrenarà palmarès en el Tour. Permet el fenomen eslovè, com si fos una recompensa per la feina d’aquests últims dies, que Wellens es col·loqui en l’escapada que està cridada a arribar, almenys algun dels integrants, a la bonica i medieval Carcassona, on se sent a parlar gairebé més castellà que francès. Els turistes venen del sud i s’han trobat amb l’al·licient de la visita del Tour.

Wellens es passa els últims 40 quilòmetres escapat després de demarrar davant els companys de fuga, entre ells un Carlos Rodríguez que sembla córrer amb més moral al cap que força a les cames. Així i tot, guanya una posició en la general i ja és novè. Déu-n’hi-do.

També s’escapa Iván Romeo, el campió d’Espanya, que no compleix l’objectiu de guanyar gràcies a una fuga tal com va fer el mes passat en el Critérium del Dauphiné. Gaudeix d’alguns quilòmetres de glòria, quan entre Wellens i el pilot del cap Pogacar hi ha diversos grups intercalats. El seu company de fuga no és cap altre que el gran Wout van Aert, perquè Vingegaard també ha autoritzat l’atac dels seus gregaris.

Notícies relacionades

Scheffler guanya l’Open britànic, el seu quart gran

Tasca pendent: els penals

Guanya a Carcassona Wellens, que ja ho havia fet dues vegades al Giro i dues més a la Vuelta, el 2020, en la ronda espanyola que es va córrer a la tardor per culpa de la pandèmia. Va ser el corredor que després se’n va anar de vacances a recórrer l’Espanya buidada amb la bici dormint en fondes i disfrutant de la soledat del paisatge juntament amb el seu amic ja retirat Thomas de Gendt.

Wellens recompensa l’UAE amb la cinquena victòria per fer encara més feliç Pogacar, que com la resta del pilot descansarà aquest dilluns a Montpeller a l’espera de descobrir la imatge del Mont Ventoux en l’etapa de dimarts. Tot queda a casa perquè Victor Campenaerts, un altre belga i company de Vingegaard, arriba segon. Per un dia assumeixen el paper dels seus caps en idèntiques posicions. Tercer arriba Julian Alaphilippe, perquè celebra amb tant d’ímpetu que fins i tot queda el dubte de si va creure que havia guanyat l’etapa.