Rashford, el tercer és el primer

I el club blaugrana, segons va avançar The Athletic i va poder corroborar aquest diari, ultima la cessió del davanter del Manchester United per una temporada a canvi d’una opció de compra fixada a prop de 35 milions d’euros. Si el Barça no l’acaba executant el pròxim estiu, haurà de pagar una bonificació de càstig. Però d’aquesta manera no hi ha cap cost en el traspàs –ni els 63 milions de la clàusula de rescissió de Nico ni els 80 que exigia el Liverpool per desprendre’s de Luis Díaz–, ja que es limita a un préstec, i el jugador anglès assumeix que la seva fitxa no serà tan alta com la dels dos primers pretendents que buscava el Barça.

A més, Rashford renuncia fins i tot a una part d’aquesta perquè la cessió es concreti. És, després de Casemiro, el segon salari més alt del United, fet que no podia assumir el Barcelona a causa del seu complicat paisatge en el fair play de la Lliga.

La trucada de Flick

Es tracta, per tant, de la tercera i millor via per al Barça. I per a Flick, que està a punt de completar la primera setmana d’entrenaments, de manera que vol tancar com més aviat millor el capítol de reforços una vegada disfruta de Joan Garcia, l’exporter de l’Espanyol que està destinat a ser el titular al Barça la temporada vinent. Per això l’operació Rashford s’ha accelerat després d’haver mantingut tots dos una conversa telefònica.

Tot ha anat més de pressa perquè el tècnic vol tenir el davanter anglès al vestidor abans de volar dijous al Japó per iniciar la gira asiàtica, que s’estrenarà diumenge, 27, amb l’amistós davant el Vissel Kobe. I, a més, Rashford té tot el que necessita el Barça. Tot el que necessita i, alhora, que realment pot assumir tenint en compte el seu delicat panorama. Com que és una cessió i no pas un traspàs, és una operació viable. I no té impacte excessiu en el complex fair play, com sí que passava amb Nico Williams o Luis Díaz tenint en compte la seva reducció de fitxa.

Apartat del United

Notícies relacionades

Una Alemanya heroica resisteix i jugarà contra Espanya

Alberto Ginés frega el cel amb una plata a la Copa Mundial

A diferència del davanter de l’Athletic, condicionat per una clàusula, o del colombià, a qui el Liverpool posava preu de megaestrella, Rashford viu una situació delicada al seu club, transformat en un problema perquè Rúben Amorim, el tècnic portuguès, no el vol ni veure. El davanter està apartat de la disciplina del Manchester United, que no el deixa treballar diàriament amb els companys. Fins i tot li ha tret el dorsal. Tenia el 10, número que acaben d’entregar a Old Trafford a Matheus Cunha, el davanter per qui ha pagat aquest estiu 70 milions al Wolverhampton.

Als seus 27 anys, i marginat a casa seva mateix –és un producte de l’acadèmia del United que Van Gaal va fer debutar amb tot just 18 anys–, Rashford s’acosta a un moment crucial de la seva carrera. Per això va demanar al gener sortir cedit el gener passat a l’Aston Villa, on va jugar 17 partits, va marcar quatre gols i va regalar sis assistències. Per això va esperar de manera pacient el Barça, conscient que la seva ductilitat tàctica –pot jugar a qualsevol lloc de l’atac– és una benedicció per a qualsevol tècnic. I Flick també ho sa.