Maurizio Montesi, el futbolista militant que va desaparèixer sense deixar rastre

«Montesi era un jugador molt atípic, molt polititzat, militant del moviment extraparlamentari d’extrema esquerra Lotta Continua i que va ser testimoni clau d’un dels escàndols més grans que hi ha hagut a Itàlia», explica el periodista i escriptor italià Guy Chiappaventi, que reconstrueix la història del misteriós futbolista romà a la novel·la de no ficció ‘La desaparición del futbolista militante’, editada en castellà per Altamarea. 

Fill d’un treballador del Ministeri de la Marina, migcampista d’1,70, esforçat i físic –«un Gattuso», resol Chiappaventi–, no dubtava a increpar presidents, periodistes i aficionats. «Centenars de milions per construir un estadi en cent dies. L’hospital fa fàstic, hi ha escarabats i maquinària vella, tractaments absurds. La gent no fa res per l’hospital, no surt al carrer. L’aficionat és un merda, li fa el joc al sistema», va afirmar Montesi en una entrevista concedida a Lotta Continua quan jugava a l’Avellino, una de les ciutats més pobres d’Itàlia en aquell temps. 

Un home avançat al seu temps, una mica llenguallarg i singular dins d’un vestidor de futbol —encara més, si és el de la Lazio. Participava en ocupacions, s’implicava en causes com la reducció dels bitllets d’autobús i va intentar organitzar un sindicat. «Potser l’única possibilitat que tinc de cridar l’atenció és no deixar de tocar els collons», va dir en una entrevista. «És un personatge que resulta incòmode de recordar, tant per als seguidors de la Lazio com per al món de la política i els aficionats al futbol en general. Va entendre amb molta anticipació que el futbol s’estava transformant en un fenomen de consum i el futbolista en un producte», remarca Chiappaventi. 

L’escàndol del Totonero

Jugava per passió, res de luxes, i potser per això no va entendre com alguns dels seus companys van acabar immersos en una xarxa de manipulacions de partits i apostes al Totonero, la rèplica clandestina i il·legal del Totocalcio, que vindria a ser la travessa espanyola. «Ell tenia una convicció profundament comunista, no volia delatar els seus companys i en el partit contra el Milà, just abans d’entrar al camp, fingeix una lesió perquè no vol ser un delator». 

A l’hospital, però, després d’una greu lesió que acabaria amb la seva carrera, acaba parlant de més amb un col·lega periodista. Una revelació clau que facilita la resolució de la trama, amb la policia irrompent a diversos estadis per detenir fins a 33 futbolistes el març del 1980, entre els quals estrelles italianes del moment com Enrico Albertosi, Francesco Morini o Bruno Giordano. Va ser també detingut el president del Milan, Felice Colombo. El Milan i la Lazio van ser descendits a la Serie B, on els romans continuarien sis temporades. «Els aficionats de la Lazio haurien perdonat Montesi fins i tot que fos comunista; però el que no li van perdonar mai va ser ser un delator que entregava els seus companys». 

Notícies relacionades

Accidents de BTT, senderistes perduts... Així treballen els rescatistes de muntanya a l’estiu

Una Alemanya heroica resisteix i jugarà contra Espanya

Llavors passa a ser un traïdor, un repudiat, i tant ell com la seva mare reben constants amenaces. És llavors, amb 26 anys i retirat del futbol, quan se’l vincula amb un carregament de quatre tones d’haixix enfonsat a la costa. I desapareix. «La policia el busca però desapareix de qualsevol radar. Parlant de Montesi amb altres periodistes la resposta era: està mort, ha escapat, viu a l’Índia, Sud-amèrica, Espanya, França...». 

«És algú que va fugir i que ningú sap on és ara. És una cosa gairebé impensable en la societat contemporània, on tot es mostra», explica Chiappaventi, que relata les peripècies –no són poques– de la intensa i curta vida pública de Montesi, amb alguns noms canviats per evitar problemes legals i el futbolista com a narrador. «Em fascinen les persones que fugen, les que no guanyen. Montesi és, sens dubte, un personatge molt amarg. Algú que va voler iniciar una revolució i que va acabar aixafat per ella». El delicte fa anys que va prescriure. Qui sap, potser sense bigoti o amb un altre nom, Montesi continua deambulant pels carrers de Roma.