Alberto Ginés frega el cel amb una plata a la Copa Mundial

Nit màgica a Alcobendas (Madrid), amb un recinte firal atapeït que va vibrar amb la final de l’IFSC Climbing World Cup Comunidad Madrid 2025. Aforament ple, amb aficionats veient des de fora una final que va desbordar les expectatives. Un concurs emocionant on a Alberto Ginés se li va tornar a resistir l’or en una temporada brillant i regular. Amb tot, segueix líder en la general. L’espanyol va ser segon, per darrere del sud-coreà Dohyun Lee, i per davant del bronze que es va emportar Satone Yoshida. En la categoria femenina, Annie Sanders va arribar al sostre d’Alcobendas, amb un Top que li va donar l’or per davant de Laura Rogora i Brooke Raboutou.

El que posa la primera pedra en una final té sempre una alta responsabilitat. L’encarregat d’obrir foc va ser Jakub Konecny, el recorregut del qual va descobrir una via molt tècnica des de baix, on els equipadors van posar textures complexes. El txec es va frenar en el 30+. El nord-americà Colin Duffy es va conjurar abans de la pujada que es va produir en ple capvespre. Campió en anteriors cites, va resoldre 39 preses, quan es va quedar suspès. El seu recorregut era la realitat d’un itinerari que exigia màxima regularitat.

Dohyun Lee, top 10 durant tota la temporada, és un especialista en bloc que sempre s’ha mostrat molt complet, va elevar un sostre que seria insalvable i, de passada, va revelar un punt crític en aquest pas (40+). Va ser un camí iniciàtic que va acabar tenint gust de medalla d’or. El triomf de la voluntat. A partir d’allà va començar la partida de l’armada japonesa contra Alberto Ginés. Shion Omata va ser el primer en buscar el cel d’Alcobendas, tot i que lluny (38+) del que exigeix una lluita per les medalles a la Copa del Món.

La responsabilitat de la revolució començava amb Sorato Anraku, que es va ficar a la final lluny dels seus estàndards habituals. Pràcticament va lliscar sobre la primera part, però una fallada a un peu en la presa 39 va dilapidar les seves opcions. La humanització d’un referent que es va anar descontentament amb la seva actuació. El seu compatriota Neo Suzuki, especialista en Dificultat, que ha anat de menys a més aquest curs, va fer una pirueta que va agrair el públic, però que va acabar pagant per quedar-se fora de les medalles (33).

I llavors Alcobendas es va ensorrar amb l’heroi local. Un Alberto Ginés que escalava a casa, la terra promesa on va arribar després de la seva millor temporada. Un trampolí cap a la glòria amb les mànigues tacades de magnesi. Era una via física perfecta per a l’extremeny, que exhibia recursos com mans creuades. Va tenir el cor de l’afició en un puny, que va corejar cada un dels seus passos per acompanyar-lo a la zona que va ser la tomba dels seus companys i la seva pròpia. Un 40 final que li assegurava medalla, però no el tan anhelat or que perseguia l’escalador. L’ordre final d’una Copa Mundial per al record depenia de Satone Yoshida, que en un final d’infart es va enfilar al tercer lloc.

La final va arrencar amb la modalitat femenina. Heloise Doumont, sorpresa a la final, va caure en un dinàmic complex a l’anar-se-li el peu esquerre, i que va acabar aviat amb les seves opcions (14+). Seria el gran filtre de la final, on també va sucumbir l’eslovena Rosa Rekar (15+). La francesa Manon Hily, amb un recorregut més prolongat, va aconseguir un 38+ que la deixaria lluny del metall.

La líder de la classificació general, la britànica Erin McNeice (43+), va acabar emportant-se les mans al cap després d’una fallada que la deixaria fora del podi. Les fallades de peus i tècnica es tornaven decisives.

Assalt al liderat

Notícies relacionades

Una Alemanya heroica resisteix i jugarà contra Espanya

Márquez torna a guanyar amb el mateix truc de Tailàndia

Brooke Raboutou, filla de competidors que es van fer forts a Espanya, va veure bé la presa en la qual només cabia un dit per assaltar momentàniament el lideratge (48+) que acabaria sent un bronze. La italiana Laura Rogora, amb un gran treball de talons, i jugant amb el temps, va quallar un recorregut amb un salt final . Va calcar la presa de Raboutou, amb un salt final que va desafiar la fatiga per assegurar plata (48+) gràcies al temps.

La sud-coreana Chaehyun Seo, segona en la temporada en Dificultat, va protagonitzar una relliscada imprevista en el fatídic punt 14. Però faltava la favorita, una Annie Sanders, que no oblidarà Madrid. Va completar la seva competició perfecta, firmant un altre Top a la final, com ja va fer en les semifinals i en les classificacions. El seu primer or de la temporada a la Copa del Món. Va saber moure’s amb el temps en contra, esgotant els segons per arribar a dalt de tot. Just abans de l’últim moviment va esclafir a plorar, culminant la seva odissea. La italiana Laura Rogora (plata) i la nord-americana Brooke Raboutou (bronze) van completar el podi.