Accidents de BTT, senderistes perduts... Així treballen els rescatistes de muntanya a l’estiu

«La gent ha perdut el respecte a la muntanya. La tecnologia ha contribuït a crear una falsa sensació de seguretat que en tot moment es pot consultar el camí i veure a les xarxes socials vídeos de persones fent certes rutes fa creure que totes són aptes per a tothom», avisa el responsable del grup de rescat de muntanya dels Pompièrs d’Aran, Jordi López. En els últims anys, han detectat un augment de les intervencions en muntanya en temporada estival en senderistes poc preparats o ciclistes de BTT que s’aventuren per rutes difícils per desconeixement. Per poder respondre a aquestes casuístiques amb la màxima rapidesa possible, compten amb un depurat protocol de salvament que controla des de l’avís fins que la persona és evacuada o localitzada.

Sala de control

El complex mecanisme s’activa amb una simple trucada al 112, el telèfon local aranès d’emergències o enviant un avís directament des d’aplicacions mòbils. Quan aquest arriba a la sala de control d’Aran, els tècnics especialistes i operadors de control (TEOC) comencen un procés de recopilació d’informació que remetran més endavant als rescatistes. «Com més informació se’ns pugui donar millor, saber què ha passat i on agilitza molt les tasques de rescat i ens permet desplegar els efectius adequats per a cada cas», explica la TEOC Anna Fuentes.

«Quan ja sabem què passa, avisem per ràdio al parc de Pompièrs perquè puguin iniciar l’operació. Amb l’emergència prèviament tipificada, els equips ja saben quina actuació cal dur a terme i què necessiten», apunta la tècnica. És llavors quan al parc de bombers de Viella s’activen un nombre de rescatistes determinat en funció de l’emergència entre els quals habitualment hi ha entre 2 i 3 experts en rescats de muntanya. Cada matí efectuen un brífingamb tots els efectius i personal de sala de control per conèixer les condicions climàtiques i distribuir les tasques del dia, revisen el material i carreguen les furgonetes per poder actuar amb més rapidesa en cas de necessitat.

Primer equip d’atenció

«Al tenir coneixement d’una actuació, carreguem el material necessari en funció de si l’actuació és en muntanya, barranc, riu... Ja a la furgoneta sortim direcció a l’heliport situat a la part alta de la muntanya», comenta el bomber especialista en muntanya Carlos Fernández Anglada. Al cotxe de primera sortida porten motxilles sanitàries, una llitera, material de progressió, cascos, un cardiocompressor, undesfibril·lador, frontals, GPS, material de rescat, cordes... En qüestió de minuts després de rebre l’avís, dos efectius surten ràpidament cap a l’heliport, on s’hi podrien incorporar més membres si la situació ho requereix.

Mentrestant, la sala de control avisa també el controlador i el pilot d’helicòpter perquè una vegada arribin els efectius a l’heliport, puguin sortir al més aviat possible. Per norma general, en cada servei surten dos bombers al costat del pilot i l’operadora de grua, que és la persona encarregada de gestionar el cable remolcador que permet salvar distàncies verticals amb ferits que es trobin a un màxim de 50 metres en punts de difícil accés.

Helicòpter i evacuació

Notícies relacionades

Maurizio Montesi, el futbolista militant que va desaparèixer sense deixar rastre

Una Alemanya heroica resisteix i jugarà contra Espanya

«De vegades, les coses es compliquen quan l’avís no el dona la mateixa persona afectada, sinó els seus familiars o amics quan detecten que alguna cosa no va bé. És molt més difícil ubicar-lo i necessitem portar tot el material per si de cas perquè tampoc sabem si està ferit», explica el pompier Carlos Fernández. «Tot i així, una vegada arribem a la víctima, valorem si podem evacuar-la amb l’equip que portem o si és necessari activar més efectius», afegeix el tripulant de l’helicòpter. «En muntanya el temps canvia de forma molt ràpida per això en les recerques és crucial actuar de pressa. Si no sabem on és la persona fem escombrades acotant la zona fins que la trobem. Des de control ja els avisen perquè facin senyals o despleguin una manta o algun senyal per identificar-los ràpid», explica el pompier Manel Pujol.

Una vegada a l’heliport, el vehicle de sortida, habitualment l’ambulància, ja està esperant per portar el ferit a l’hospital que més convingui, i en la mesura possible, per guanyar finestra terapèutica del pacient l’atenció s’inicia al més aviat possible. En casos molt greus, a l’heliport la transferència del ferit pot fer-se des de l’helicòpter del SEM per escurçar els trajectes. En helicòpter, arribar al Parc Taulí o Vall d’Hebron implica menys d’una hora davant les 4 que es tardaria per carretera. Per norma general, un rescat en el qual la persona està més o menys ubicada no supera els 10-15 minuts però activar un dispositiu així pot arribar a tenir un elevat cost d’uns 8.000 euros. «No repercutim les factures a les víctimes, però si mirem de conscienciar-los del cost de les operacions», afirma el responsable dels GRM d’Aran.