L’èxit d’una lluitadora

La recompensa a una lluita en silenci

Jana Fernàndez (Sant Esteve Sesrovires, 2002) sap el que significa tornar a aixecar-se després de caure. Avui viu "el moment més feliç" de la seva vida després d’haver tocat fons fa dos anys.

La recompensa a una lluita en silenci
1
Es llegeix en minuts

El gener del 2022, quan començava a fer-se un forat en el primer equip del Barça, després de tota una vida defensant el seu escut i portant el braçalet en les categories inferiors, es va trencar el lligament encreuat anterior del genoll. Com Bruna Vilamala, la seva millor amiga. Com Cata Coll, la seva companya de pis llavors. I com Alexia Putellas, la seva referent, uns mesos més tard.

Dos anys i mig després de passar per quiròfan i després d’un parell de temporades en què no ha pogut ser ella mateixa, la defensa catalana viu un present esperançador. No és titular indiscutible en el Barça, però ha tingut un protagonisme creixent aquesta temporada; Montse Tomé li va trucar per a l’Eurocopa i contra Itàlia va jugar els 90 minuts. "El primer que vaig fer quan vaig veure la convocatòria va ser trucar als meus pares i posar-me a plorar", explica la Jana. "Qui no ho ha viscut no ho pot entendre de la mateixa manera. Ho parlava l’altre dia amb l’Alexia. En aquell moment, quan estàvem les dues lesionades, era impensable imaginar-me això, i per aquest motiu valoro moltíssim estar aquí, i estic agraïda a tota la gent que m’ha ajudat en aquest procés", afegeix.

Notícies relacionades

Per a la Jana ha sigut imprescindible el suport de la seva família. Els seus pares, el Miquel Àngel i la Loli, l’han acompanyat tots aquests anys. El més important per a ells és que per fi la veuen feliç. "Estic molt contenta per ella, perquè està disfrutant del futbol", explica el Pau, el seu germà, que també és futbolista i juga en el Sabadell. "Al principi de temporada, com a tot esportista, li hauria agradat tenir més protagonisme, però crec que va aprofitar molt bé l’oportunitat que va tenir en els quarts de final de la Champions contra el Wolfsburg o en partits importants de Lliga, com el clàssic contra el Madrid, en el qual va marcar un gol que li van anul·lar", afegeix el Pau, que no ha pogut viatjar a Suïssa perquè comença la pretemporada amb el seu equip.

"S’ho mereix perquè ha estat treballant en silenci molt temps, perquè mai s’ha rendit. Ara cull els fruits de tot aquest esforç. S’ha recuperat perfectament i crec que està demostrant un gran nivell".