Xabi Alonso es traeix a si mateix i té un greu problema amb Mbappé i Vinícius

Un dia serveix per tirar per terra el que s’ha construït durant anys. Passa en el futbol, de manera bastant injusta. Imaginin llavors com és de difícil construir en 22 dies un edifici que resisteixi les tempestes. Xabi Alonso va veure com tota la confiança que havia guanyat en un Mundial de Clubs que el Reial Madrid es va imposar com a triomf guaridor per a una temporada se’n va anar pel desguàs davant el millor equip d’Europa. Gairebé qualsevol escenari hauria valgut davant el PSG, menys un 4-0 en el qual els de Luis Enrique van posar fre per no generar una llosa difícil de recuperar fins i tot amb les vacances que ja assumeixen les estrelles blanques.

Xabi Alonso va patir el seu primer sinistre total en les semifinals del torneig on el madridisme pensava haver recuperat la il·lusió. Per això el basc, un entrenador intel·ligent, conscient del que és entrenar el Reial Madrid, perquè ho ha viscut des de dins, es va afanyar a dir: «Això no és res més que el final de la temporada passada, en la nova les coses canviaran». Ho va fer després de diverses rodes de premsa en la qual va treure pit d’haver implementat millores respecte a Ancelotti. Els seus jugadors el van acompanyar en el relat, amb Courtois parlant que feien «un futbol més modern».

Però la realitat és que l’entitat continua patint els mateixos mals sistèmics de sempre. Amb dues baixes com les de Huijsen i Trent, el castell de cartes va caure per la vora del Hudson. Ho va fer amb gran responsabilitat del seu entrenador. Igual com a Xabi Alonso se li va donar el beneplàcit d’haver construït una nova realitat en temps rècord, també cal atribuir-li el fet d’haver-se sotmès a la voluntat presidencial de posar Vinícius i Mbappé junts. Dos transatlàntics que són dues marques individuals de les quals viu el Madrid. No obstant, el seu esforç és un llast per a un club que necessita guanyar-ho tot al camp, més enllà de vendre samarretes.

Abans de l’arribada de Mbappé, a Valdebebas es podien permetre el luxe de tenir Vinícius. Un home diferencial en els últims metres tot i que mai ajudés els seus companys en el replegament. Sobretot, perquè la tendència del brasiler havia sigut sempre ascendent. Per primera vegada des que hi ha Xabi Alonso a la banqueta madridista, els dos galàctics van jugar junts. Al basc li va anar bé la baixa de Trent, perquè va aplicar una decisió salomònica que li va permetre mantenir qui efectivament volia com a titular, Gonzalo, alhora que va donar entrada al francès i al brasiler.

La solució no va funcionar. Els dos cabdills del Reial Madrid hi van tornar amb zero pressió, regatejos que no van portar enlloc i van desesperar els seus companys. Xabi Alonso va saber que havia fallat des del principi al plegar-se al políticament correcte. Aquest club té un greu problema de lideratge, perquè cap dels esmentats pensa més enllà de les seves botes. No es busquen ni s’entenen. El brasiler semblava haver comprès que jugar per dins el millorava i fins i tot va rebre reprimendes per part de Gonzalo per córrer quan mai ho feia.

Bloquejat després del seu pecat original

Tots dos al camp, el Reial Madrid es va assemblar a la versió indolent que va portar a la tomba Ancelotti. Diuen els que coneixen el seleccionador brasiler, que, preguntat pel primer cop de pilota de Xabi Alonso, va ironitzar dient: «Doncs això s’assembla bastant més al meu que al nou». Tan bloquejat es va quedar el basc per error, que va ser incapaç de fer canvis fins ben entrada la segona part, on Luis Enrique va donar ordres per aixecar el peu de l’accelerador i guardar forces per a la final.

Notícies relacionades

L’estrena del Camp Nou amb el Gamper, en suspens a falta d’un mes

Luis Enrique, després de la pallissa del PSG al Madrid: «Tinc el mòbil ple de missatges culers»

Quan va voler actuar l’entrenador blanc, ja era tard. Va retirar Vinícius, que se’n va anar sense saludar Brahim en el canvi. Es va asseure a la banqueta i es va posar a interpretar el personatge de jugador canviat i ferit. Quan la realitat és que, pel seu rendiment, hauria merescut ser suplent en el següent partit. Haver eliminat Rodrygo de l’equació, un jugador molt menys mediàtic, va ser senzill per a Xabi Alonso.

Caldrà veure si té la mateixa voluntat i fortalesa per asseure el brasiler, eliminant el risc que, com les aventures de Lopetegui i Benítez, la seva temporada es converteixi en un campi qui pugui dels jugadors. A diferència d’aquests, la seva enorme experiència com a jugador, al Reial Madrid, i amb Florentino, li dona eines que d’altres no tenien. Però aquest club no és el Leverkusen. I fer seure Wirtz per arribar tard a un entrenament és una mesura que està a anys llum d’aconseguir el que ha aconseguit Luis Enrique amb Dembélé. Que una estrella mandrosa entengui que brillar en el futbol modern implica pressió i constància. Si no ho aconsegueix, acabarà traint-se a si mateix.