Vicky López: "Aitana és Aitana, i jo soc jo, i vinc a disfrutar"

Tothom està parlant de vostè aquests dies. ¿Ho sap?

Miro de no escoltar el soroll de fora. Sé que m’estic sentint bé i que estic disfrutant de la meva primera Eurocopa amb l’absoluta.

Doncs quin gust veure-la disfrutar.

És que per a mi això ho és tot. Jo jugo a futbol per disfrutar, i quan disfruto és que soc molt feliç. En els últims anys no ho he fet tant com m’agradaria, però ara estic molt contenta.

Tot i que vostè és Vicky, li ha tocat substituir Aitana en aquests dos primers partits, amb tot el que això implica. ¿Ha sentit una mica de pressió, tot i que sigui només una mica?

De cap manera. Si pensés que em tocava fer d’Aitana, aniria malament. Com diu, Aitana és Aitana i jo soc jo i vinc a disfrutar. Cada una té les seves qualitats. Som un equip en el qual pot jugar qui sigui i això és el bo d’Espanya, que hi ha molta competitivitat.

Parlava de disfrutar i, l’altre dia, de confiança. ¿Com se sent en aquest sentit?

És una cosa que cal treballar. Hi ha persones que tenen més confiança pròpia i d’altres a les quals els costa més. Si confies en tu mateixa, les coses segurament surten millor. Però de vegades sí que necessites aquesta confiança externa per donar-te una empenta i per ser més lliure en el camp.

¿Ha influït, en això, el canvi de posició aquesta temporada en el Barça, a l’extrem dret?

Quan hi ha un canvi així, necessites un temps d’adaptació. Crec que en els meus últims partits d’extrem, contra el Dépor o contra el Sevilla, em vaig sentir bé. En aquesta posició no toco tanta bola com en el mig, però m’adapto. Donaré el millor de mi allà on em posin.

L’inici en aquesta Euro ha sigut immillorable. Ara, contra Itàlia, es juguen la primera plaça. Kika [Nazareth] desitja que guanyin perquè d’Espanya depèn que segueixi Portugal.

[Riu]. Sí, sí. Ja m’ha escrit, ens ho ha dit a totes. Ho tenim clar. Però més enllà d’això és important per a nosaltres també guanyar aquest partit. És el liderat, però també si vas guanyant els rivals et tenen més por, més respecte. I no val relaxar-se.

¿On va aprendre a regatejar i aquests detalls d’estrella que continuen sorprenent?

Jo de petita veia molt Neymar i després baixava al pati i intentava imitar-lo, a l’escola i a casa meva. També jugava molt amb el meu germà i ell, i quan llegeixi això es posarà molt content, m’ha ensenyat moltes coses, com la visió de joc. Però a regatejar, no. Això és de veure Neymar.

Quan el Madrid CFF la va fitxar per al seu planter, la va captar a la platja. Aquest futbol més de carrer el continua portant dins, ¿no?

Sí, sí. Crec que soc de les més pícares de l’equip i això sempre és un plus que per descomptat em serveix, tot i que l’estil de joc quan comences al carrer, a la platja, als camps o al pati de l’escola és molt diferent. Tot suma.

¿Per què el 19?

El meu número favorit és el 9 i, com que no el puc tenir, agafo el 19. No és per Lamine Yamal ni res, que després em diu que em copio.

¿L’hi ha dit ell?

Sí, sí [riu]. Ja li agradaria. Quan pugui, agafaré el 9.

Els periodistes internacionals ens continuen preguntant per l’ambient a la selecció després d’uns anys complicats. Vostè, que és saba nova, ¿quin vestidor s’ha trobat?

Em va agradar el que li va dir Patri [Guijarro] l’altre dia, que aquesta barreja de joventut i experiència ve molt bé a l’equip.

Notícies relacionades

L’estrena del Camp Nou amb el Gamper, en suspens a falta d’un mes

Xabi Alonso es traeix a si mateix i té un greu problema amb Mbappé i Vinícius

Vostè ha arribat a l’elit en un context millorat i en el qual tots hem normalitzat que tant el Barça com la selecció vagin guanyant gairebé sempre. ¿Els recorden les capitanes el que ha costat arribar fins aquí?

Li diria que sí, tot i que no tinc gaire bona memòria. Però jo sí que soc molt conscient i m’agrada pensar que gràcies a elles jo avui puc estar aquí perquè han lluitat molt perquè així sigui. Em clavaran la bronca perquè sembla que els he dit velles, però no. És que és així.