La vida en un CAR, més enllà d’‘Olympo’

Prop de 300 adolescents i joves, esportistes d’elit o aspirants clars a ser-ho, convivint de sol a sol en un mateix espai. Dormint, esmorzant, entrenant i competint, menjant, alguns estudiant, compartint lleure, a la fi sopant, algun dia esporàdic fins i tot sortint de festa. I el que sorgeixi. Per a alguns, una caserna, una gàbia. Per a d’altres, "el lloc en què tens tot el que et cal". Per a tothom, una experiència "intensa". Benvinguts al món dels centres d’alt rendiment (CAR).

Aquesta macedònia d’elements ha inspirat Olympo, la nova sèrie juvenil de Netflix que recull el testimoni de l’exitosa Élite. La ficció es desenvolupa al CAR el Pirineu, una localització igualment fictícia, en què la competitivitat esportiva, la gelosia i enveges, el sexe, el dopatge i les drogues recreatives carreguen morbosament amb el pes narratiu de la trama.

La sèrie, convé insistir-hi, és pura ficció, tot i que com a tal estigui inspirada en elements de realitat. El principal, que en un CAR hi conviuen els millors esportistes del país d’una infinitat de disciplines. "I això fa que tot es faci amb la màxima intensitat. És un entrenament però també una competició diària", diu Kevin Arreaga, campió d’Espanya de martell, i assenteix Diego Casas, el campió de disc: "Al final aquest nivell d’intensitat també es trasllada a situacions extraesportives".

Hi ha diverses maneres de viure en un dels quatre CAR que hi ha a Espanya: Madrid, Sant Cugat del Vallès, Lleó i el de Sierra Nevada, aquest orientat a concentracions temporals. El pack complet és el de l’esportista que viu en una residència i estudia en un institut o centre de formació professional dins de les mateixes instal·lacions, en què també entrena. A partir d’allà, models mixtos: viure i entrenar durant tot l’any o només en concentracions puntuals, estudiar i entrenar, només anar a entrenar...

Les rutines de vida d’un CAR

"El que t’ofereix un CAR són totes les facilitats per poder compaginar estudis amb entrenaments de màxim nivell, disposar de serveis com a fisioteràpia i nutrició i ser en un ambient competitiu acompanyat per altres esportistes amb els mateixos objectius, fet que et porta a millorar el rendiment", resumeix la perxista Mònica Clemente.

Ella va viure diversos anys a la residència Joaquim Blume (la de Madrid es diu igual) del CAR de Sant Cugat, compartint habitació amb la llançadora de martell Laura Redondo. "Fins que la vaig llançar", fa broma la segona, que continua al centre català i hi acumula 15 anys d’experiències. Temps en què l’element extraesportiu, explica, ha canviat molt: "Fa anys sortia més de festa que no pas ara. Estan molt calmats. Fèiem més entremaliadures".

Sí, en un CAR també hi ha espai perquè el jovent de vint anys surti de festa. Mai, però, a dins de les residències, com passava al començament dels 90 de manera de vegades desbocada. Impera el respecte a la resta d’interns que potser necessiten descansar, però sí a fora. A la Blume madrilenya són habituals les històries sobre escapades nocturnes a la piscina a l’estiu. El que passa al CAR es queda al CAR.

"Tota l’ansietat que et provoquen els entrenaments i la competitivitat l’has de treure d’alguna manera. Després de l’entrenament de dissabte al matí, ens n’anàvem al centre de Barcelona a fer unes cerveses i sortir de festa. Per als menors d’edat era clar, no cal dir-ho, però quan ja eres adult hi havia més màniga ampla. Això sí, dins de la residència, mai", diu el waterpolista Víctor Gutiérrez de les seves concentracions d’estiu a Sant Cugat, ja fa més d’una dècada, que motiven que recordi un CAR com "una gàbia, una presó".

"Som esportistes però també persones, gent jove. Va bé això del documental d’Alcaraz per entendre que també necessitem les nostres vies de fuita. Òbviament, quan estem en plena competició no ens n’anem pas de festa, però hi ha moments per a tot", aprofundeix Diego Casas, que també va residir al CAR de Lleó, en què els interns viuen en una residència universitària en què totes les temptacions es multipliquen. "En èpoques de festes universitàries és complicat, perquè ells són en aquell ambient i tu necessites descansar perquè tens una competició. La part bona és que l’ambient és més divertit", comenta Belén Toimil, plusmarquista espanyola de llançament de pes, al CAR de Lleó.

Notícies relacionades

De golejada en golejada cap als quarts

Una Espanya èpica es torna a exhibir

I, és clar, en aquest ambient, amb les hormones que bullen, les habitacions a mà i lluny de la vigilància de pares o família, el sexe sorgeix amb naturalitat. "Dient-ho pel broc gros, en un CAR s’hi fa de tot", recorda el waterpolista Víctor Gutiérrez.

Viure en un CAR no és pas per a tothom. "Jo crec que l’any que ve ja me n’aniré. Si no ho he fet fins ara és pel preu de viure a Madrid, però arriba un punt en què vull tenir el meu espai", explica Diego Casas.