Una Espanya èpica es torna a exhibir

La selecció va superar Bèlgica en una altra destacada actuació. L’equip de Montse Tomé consolida el lideratge i segella el pas als quarts de final gràcies al doblet d’Alexia i els gols de Paredes, Esther, Mariona i Pina.

Una Espanya èpica es torna a exhibir
3
Es llegeix en minuts
Laia Bonals
Laia Bonals

Redactora d'esports

Especialista en Esport femení

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Aturar aquest equip és impossible. No solament pel talent i el futbol que desplega, sinó per com hi creu. Tant hi fan els errors, que s’atabalin perquè saben que no els surt el que saben fer a ulls clucs. Aquesta selecció es refà dels seus dimonis amb una enteresa de campió. Contra Bèlgica (6-2) van haver de remar, capgirar unes sensacions agredolces des del principi, per acabar golejant (de nou) i ser més líders del grup.

L’Espanya que va saltar a la gespa a Thun no va ser la mateixa que vam veure en el debut davant Portugal. Era un equip més erràtic, que va cometre errors inusuals en les connexions entre les futbolistes. Bèlgica va advocar per esperar mentre l’equip de Montse Tomé començava a atacar el seu fortí. Amb aquests petits errors, a Espanya li va costar més veure porteria, però va recórrer a la genialitat.

Es van ajuntar, probablement, dues de les futbolistes amb més talent del món. Vicky López va cedir una pilota a Alexia Putellas dins de l’àrea. La Reina se la va acomodar amb l’empenya de l’esquerra per acabar aixecant-la amb un toc delicat i potent. La pilota va acabar al fons de la xarxa per donar una mica d’aire al conjunt de Tomé.

No obstant, poc va trigar a tornar a ofegar-se. Un minut després, Bèlgica recordava a Espanya el seu dia ennuvolat. L’empat va venir d’un córner que Justine Vanhaevermaet va rematar al primer pal davant l’oposició relativa de Patri Guijarro i la inacció de Nanclares. Va ser cruel, però el conjunt espanyol no es va queixar.

De vegades quan no tens el dia el millor que pots fer és recórrer a les teves persones favorites. I, per a aquest equip, aquesta persona és Irene Paredes. Ella sempre hi és. A fora i a dins del camp. Contra Bèlgica va enviar la pilota al fons de la xarxa d’un cop de cap per tornar a posar-les al davant en el marcador.

El panorama, però, no va millorar en el segon temps. Hannah Eurlings va arrencar gairebé al centre del camp agafant la defensa d’Espanya a contrapeu, amb Irene habilitant la davantera, i va acabar superant Nanclares. El gol, confirmat pel VAR, tornava a posar l’empat i trasbalsava en gran manera Aitana Bonmatí. La centrecampista, acabada d’entrar en el partit al descans, va canviar la cara a Espanya. Li va donar un ritme i una mobilitat que no acabava d’encertar en el primer temps.

Aitana va canviar el ritme

I amb aquesta versió millorada, Espanya es va agradar. I va desencadenar. Esther González és la futbolista més letal de cara a porteria en aquesta Eurocopa i va tornar a sumar-se un gol contra les belgues. Una pilota filtrada d’Alexia va trobar la granadina, que es va colar entre les defenses rivals amb un desmarcatge deliciós. Esther va signar el gol que segellava el canvi de sensacions en el partit i els donava empenta. El quart va arribar després d’un córner. La pilota, morta a l’àrea, va caure a les botes de Mariona Caldentey, que la va empènyer amb destresa.

Notícies relacionades

Realment, sembla impossible aturar aquest equip. I si no, sempre tindran Clàudia Pina. Té un talent enorme, una gana descomunal i un toc en aquestes botes únic. Deixar Pina a la frontal de l’àrea amb la pilota és una idea suïcida. La catalana va recollir la pilota i la va enviar al fons de la xarxa per l’escaire contrari. Ho va patir prou Lichtfus en el cinquè d’Espanya. Alexia va acabar d’enfonsar Bèlgica amb una altra obra d’art. Amb l’empenya va aixecar la pilota de nou, aquesta vegada d’esquena a la porteria, i va tornar a superar la portera belga.

En dos partits, Espanya no solament ha reforçat el seu cartell de favorita, sinó que també ha posat la por al cos a qualsevol i ja és als quarts de final.