LA PLANIFICACIÓ BLAUGRANA

Flick té ara ‘overbooking’

El Barça necessita alleujar el ‘fair play’ salarial i l’excés de fitxes per encaixar les cares noves: Joan Garcia i la contractació ja perfilada amb Nico Williams. Dos fitxatges que canviaran rols en la plantilla.

Els excessos es registren darrere. En canvi, Flick guanyarà opcions en l’atac

Amb Joan Garcia ja fitxat més la voluntat de Nico Williams de vestir-se de blaugrana i reunir-se amb el seu amic Lamine Yamal, Deco té més que completada la plantilla del Barça per a la temporada que ve. En l’essencial, quedaria reformulat el segon projecte de Hansi Flick. Al director esportiu li correspon ara resoldre l’overbooking de la plantilla. Hi ha perfilades dues incorporacions, però han de produir-se més baixes per alliberar espai al vestidor i en el fair play salarial per inscriure els nous.

No hi cap Ansu Fati, que està a punt de tancar la seva cessió al Mònaco, prèvia ampliació de renovació fins al 2028. Ni tampoc hi caben Iñaki Peña, Pablo Torre, Andreas Christensen i Pau Víctor. Oriol Romeu torna de la seva cessió al Girona. Ter Stegen és el cas més conflictiu.

Flick no ha perdut cap de les seves peces bàsiques, ja que totes han renovat (Lamine Yamal, Pedri, Raphinha i Gavi), a falta de concretar casos particulars: amb Ronald Araujo s’obre una finestra en la qual la seva clàusula descendeix als 65 milions entre l’1 i el 15 de juliol i amb Frenkie de Jong i Eric Garcia hi ha bona predisposició mútua a segellar nous acords.

SOBREN DOS PORTERS

N’hi ha quatre en nòmina i dos no haurien de seguir, segons el pla de Deco, una vegada acabat el mercat estiuenc. Joan Garcia és el nou número u per a Flick, mentre que Szczesny, fitxat a l’octubre per la greu lesió de Ter Stegen, és l’ideal per assumir el rol de segon porter. No queda espai, per tant, per al capità, malgrat que té contracte fins al 2028, per molt que insisteixi que tornarà a jugar.

Tampoc hi ha lloc per a Iñaki Peña, la breu experiència com a titular del qual no va sortir com esperava Flick, per la qual cosa se li ensenya també el camí de sortida, malgrat que té firmat fins al 2026. L’opció del València, que encaixava bé en els plans del porter alacantí, desapareix perquè a Mestalla hi arriba Julen Agirrezabala, cedit per l’Athletic per un any. La idea del Barça és que Diego Kochen sigui la tercera via la temporada vinent.

UN CENTRAL HA DE SORTIR

Els rols en la defensa van quedar molt definits en la passada temporada. Hi havia un quartet titular: Kounde, Pau Cubarsí, Iñigo Martínez i Balde. I un altre suplent que formaven Eric Garcia (va assumir la funció de lateral dret passant davant d’Héctor Fort), Araujo, Christensen (va estar 10 mesos lesionat) i Gerard Martín. L’estructura d’aquesta zona està tan delimitada que no hi ha marge per a la sorpresa. Flick, que va arribar a estudiar el fitxatge de Tah (Bayer Leverkusen), el va acabar descartant, entre altres raons perquè aquesta posició, la de central, està més que plena.

N’hi ha cinc. I en sobra un. És Christensen, el menys utilitzat (tot just va jugar 259 minuts) i el que millor rendiment econòmic proporcionaria. Va arribar lliure del Chelsea el 2022 i té contracte fins al 2026. La venda del central danès alleujaria el fair play salarial de la plantilla i no suposaria tampoc en el pla esportiu cap inconvenient per a Flick, que acostuma a mirar cap a baix. Allà hi ha, per exemple, Andrés Cuenca.

Bernal, el ‘REFITXATGE’

Després de mesos d’absència, a causa de la greu lesió que va patir a Vallecas, Flick recupera Marc Bernal, el migcampista que es va inventar l’estiu passat i a qui li va entregar la titularitat junt amb Marc Casadó en la primera jornada a Mestalla.

Marc Bernal és, per tant, un refitxatge segons la confiança que li donava Flick, que el va fer titular contra el València (71 minuts), l’Athletic (83) i el Rayo (89) fins que es va trencar el lligament encreuat del genoll esquerre. Amb 18 anys complerts al maig, necessita temps i ritme per integrar-se al grup, però Flick el considera molt valuós. Seran ell i cinc centrecampistes més: De Jong, Pedri, Casadó, Gavi i Fermín. Ni Oriol Romeu ni Pablo Torre, que va qualificar d’"injust" el tracte que li va donar Flick, tenen lloc.

L’ATAC ES REFORMULA

Notícies relacionades

Flick no va confiar gens en Ansu Fati, poc en Pau Víctor, i va veure la necessitat de remodelar l’estructura ofensiva. Amb un sol fitxatge, el de Nico Williams, plena de nous matisos al seu atac. Flick sempre ha considerat capital trobar un altre habitant per a l’ala esquerra que acompanyi Raphinha. Reunir Nico amb Lamine –un a cada banda– resulta excitant. Excitant en el pla esportiu per a Flick i en el comercial per a Laporta.

Tots dos tenen, amb Dani Olmo, l’atac amb què Espanya va ser campiona de l’Eurocopa 2024. L’arribada de l’encara davanter de l’Athletic, amb una clàusula de 58 milions més l’IPC, elevaria el to del Barça, que podria atacar de moltes maneres diferents. Amb el clàssic nou (Lewandowski), amb el suplent del nou (Ferran Torres) o amb fals nou (Olmo).

Temes:

Hansi Flick Deco FC Barcelona

Inicia sessió 0 Comentaris

El Barça fitxa el base argentí Juani Marcos fins al 2027

Alcaraz arriba al límit per esquivar la trampa d’un immens Fognini