Espanya deixa escapar l’or de l’Eurobasket

Se suposava que era un campionat de transició, de regar les joves perquè arribessin madures als Jocs Olímpics del 2028. No ha necessitat esperar tant temps aquesta col·lecció de jugadores descarades i de talent precoç que dirigeix Miguel Méndez. La seva voracitat no accepta terminis llargs. I tot i que l’accident a la final els courà, van demostrar al llarg del campionat que formen un bloc capaç d’heretar l’esperit dels equips campions el 1993, 2013, 2017 i 2019.

Una remuntada increïble

Les jugadores espanyoles lamentaran al llarg dels pròxims dies la manera de perdre. Va ser un desenllaç tràgic. Guanyaven de 12 punts a falta de tres minuts (65-53). Les belgues van erosionar de mica en mica el desavantatge. A l’últim minut es va entrar amb Espanya encara amb sis punts per davant. Però en la gestió de les possessions decisives es va advertir per primera vegada en el torneig certa immaduresa, coronada amb una pèrdua fatal a falta de set segons i un punt a dalt encara al marcador. El parcial de 14-0 final va resultar estrepitós.

En qualsevol cas, les Awa Fam (un prodigi de 19 anys), Raquel Carrera (23), Helena Pueyo (24) i fins i tot l’absent Iyana Martín (19) van proclamar estar preparades per agafar el relleu de les Laia Palau, Anna Cruz i Marta Xargay molt abans del previst. A Grècia han atrapat el futur amb la impaciència pròpia de les que se senten a punt dels més alts desafiaments de l’esport. La seva irrupció ha sigut brutal malgrat haver de conformar-se amb la plata. La cinquena corona encara no està a la vitrina, però no fa pinta que hagi de trigar. Vuit de les dotze jugadores són medallistes per primera vegada.

Bèlgica va derrotar Espanya a la final del 2023, també en els quarts de final dels Jocs Olímpics de París i ahir va prolongar el berenar de la mà, sobretot, d’Emma Meesseman, l’ala pivot d’1,93, l’epicentre de l’equip.

Amb un dèficit auditiu del 50% que l’obliga a estar atenta als llavis dels entrenadors, Meesseman ha arrossegat les belgues als seus millors èxits, com els bronzes del 2017 i el 2021 i els ors del 2023 i ara el 2025. Un altre títol més a un currículum per presumir, en el qual s’inclouen sis Eurolligues i un títol de la WNBA.

Notícies relacionades

Amb Joan Garcia fitxat i Nico Williams de camí, el Barça es bolca a resoldre l’‘overbooking’ de la plantilla

Alcaraz, amb el repte de la triple corona

A ella es va agafar Bèlgica per esgarrapar el desavantatge fins al triomf definitiu i aconseguir la mare de totes les remuntades, com de seguida reflectia la web oficial de l’Eurobasket. Les espanyoles no es podien creure la seva desgràcia. Les mans se’ls van anar al cap, al clatell, se’ls van doblegar les cames, se’ls va tensar el rostre. Com de bé que havien jugat el 90% del partit i…

El destí que els espera en el futur immediat ve indubtablement tintat de colors, però la desgraciada gestió dels tres minuts finals la recordaran molt temps. Deixarà marca, la que sempre deixen les derrotes imprevistes, quan un pot sentir la copa a les mans i de sobte s’esvaneix. Però finalment, paït el mal trago, queda la prometedora sensació que el futur del bàsquet femení espanyol ja és aquí i que els confetis daurats no trigaran a ploure sobre la seva cabellera.