Oklahoma ja llueix l’anell

Tot i això, el setè partit de la final va quedar marcat per la primerenca lesió de l’estrella dels Pacers, Tyrese Haliburton, que es va trencar el tendó de Aquil·les a 4.35 minuts del final del primer període, amb el marcador (18-16) per a Oklahoma i després que l’escorta d’Indiana hagués anotat tres triples. La jugada va marcar el desenllaç del partit i va deixar en estat de xoc el públic del pavelló i condicionar el joc dels Pacers.

Defensa ferotge

El duel havia arrencat sota els preceptes esperats. Els Thunder desplegaven una defensa ferotge en cada jugada mentre que els visitants apostaven per desplegar el seu rapidíssim run and shoot per resoldre les jugades abans que els locals plantessin la seva defensa buscant l’extrapass que deixés sols els seus tiradors. Davant l’absència de Haliburton, Carlisle va repartir la responsabilitat anotadora d’una manera coral entre Siakam, Nembhard, Mathurin i un TJ McConnell que tornava a mostrar la seva gran personalitat. El tècnic feia moure la banqueta encertadament amb tot un seguit de recursos en atac i en defensa que van deixar els Pacers un punt amunt (47-48) a la mitja part després d’un triple extraordinari d’Andrew Nembhard.

A davant, Shai Gilgeous-Alexander posava la pilota a terra amb atacs més llargs en els quals alternava llançaments i assistències a uns companys que es veien una mica superats per l’ocasió. Ni Jalen Williams era el del segon partit ni Dort era el de l’inici dels play-off. A la pintura ni Holmgren ni Hartenstein ni Turner es mostraven dominadors i l’empenta de l’afició local no acabava de generar l’energia de dies passats. Oklahoma va augmentar la potència física després del descans, i això va servir per començar a fer forat (51-55).

Malgrat estar focalitzats en una estrella com Shai, els Thunder s’acosten més als Pistons que als Bulls de Jordan o als Warriors de Curry. Potència física, actitud i profunditat de banqueta. Per la seva banda, Indiana és un fenomen que s’estudiarà durant anys. L’equip més heterodox que ha optat a un anell durant les últimes dècades amb una estrella, Halliburton, que carrega amb l’etiqueta de "sobrevalorat" i una plantilla en què només Siakam és desitjable per a altres equips.

Indiana s’enfonsa

Notícies relacionades

María Torres, karateka: "A casa estiro més la corda que al tatami"

Parlem de ‘Huijsenbauer’

Tres triples d’OKC després també de tres pèrdues dels Pacers van trencar el marcador (65-56) abans d’arribar a l’equador del tercer quart. Aleshores Shai Gilgeous-Alexander ja encadenava cistelles i assistències amb facilitat, mentre els visitants donaven senyals de cansament. Els de Carlisle s’enfonsaven entrant als 10 últims minuts (68-81).

El darrer quart va ser una exhibició de Shai, que va gestionar la possessió amb el rellotge i el marcador al cap veient com Indiana es dessagnava. Els taps de Holmgren i les pispades de Dort i Caruso asfixiaven els visitants. I Gilgeous-Alexander, que afegia als seus 29 punts 12 assistències sense pèrdua, conduïa els seus a un triomf històric, el setè campió diferent de l’NBA en set anys.