Quan l’Oviedo va ser europeu

L’Oviedo ha pujat a Primera després de 24 anys i una agònica eliminatòria guanyada dissabte contra el Mirandés i resolta en la pròrroga (3-1). Convé mirar enrere.

L’heroic ascens de Mallorca el 1988 i el triomf en el derbi del "canta y no llores" de la temporada següent van decretar l’estat de felicitat (gairebé) permanent en l’enyorat Tartiere de Buenavista. Va ser el començament d’una etapa daurada, la tercera en la quasi centenària història del club, que va durar fins als anys noranta. Aquella dècada prodigiosa dels blaus va estar plena de tardes de gran futbol i sonades victòries.

El Tartiere (més d’un any sense perdre a casa) es va convertir en la fortalesa inexpugnable d’un equip de llegenda que va tocar la glòria europea amb la primera i única participació en competició continental. Va ser a la Copa de la UEFA contra el Gènova italià de Skuhravy i Branco. La inexperiència blava i el parcialíssim arbitratge transalpí que va perpetrar l’alemany Schmidhuber van impedir que durés més aquella meravellosa aventura del setembre de 1991.

Els pilars de l’inoblidable EuroOviedo els va col·locar Vicente Miera, artífex d’un ascens pel qual el club va esperar 13 anys. Després d’una campanya de retorn a Primera (1988-89) va agafar el relleu el llavors emergent Jabo Irureta, que va saber fer d’un grup de bons jugadors un equip d’autor.

El basc va arribar a l’Oviedo en la campanya 1989-1990, que ja va ser un èxit, acostant-se en algun moment als llocs europeus i amb una permanència més que sobrada. El que tant prometia es va fer realitat el curs següent. Amb Carlos, consagrat com el millor nou d’Espanya, i l’impecable Jerkan a l’eix de la defensa, l’Oviedo va acabar en sisè lloc en una brillantíssima campanya. La classificació per a la UEFA quedava en mans que l’Atlètic guanyés la final de Copa al Mallorca, es classifiqués per a la Recopa i alliberés una plaça UEFA que seria per als blaus.

A Gènova amb mil fidels

Notícies relacionades

María Torres, karateka: "A casa estiro més la corda que al tatami"

Parlem de ‘Huijsenbauer’

Naixia l’EuroOviedo. L’esperada posada de llarg va tenir lloc en plenes festes de San Mateo de 1991. Allò sí que era l’elit. El partit del Tartiere es va decidir amb un gol de Ricardo Bango. L’Oviedo es va presentar a Gènova acompanyat per un miler de fidels. El partit va arrencar amb un matiner gol local, a càrrec del gigantón Skuhravy, contrarestat per Carlos. La segona part va ser un recital de Schmidhuber. Ell es va encarregar que el Gènova passés de ronda. L’àrbitre es va empassar un clamorós penal a Berto, va perdonar l’expulsió a Torrente i va mostrar la vermella a Lacatus. Caricola i Skuhravy (en el minut 90) van marcar el 3-1. L’Oviedo quedava eliminat.

Abatiment i indignació al vestidor. Però aquell equip llegendari tenia una cosa especial. Tornant a Astúries, va parar a Barcelona per jugar un partit de Lliga al Camp Nou contra el Barça. ¿Golejada a un equip enfonsat? Els blaus es van donar el gust de guanyar al Camp Nou per 1-2 al Dream Team de Johan Cruyff, que aquella temporada es va proclamar campió d’Europa a Wembley.