100 ‘poles’ estratosfèriques de Márquez (2009-2025)

Va ser a Le Mans, vaja, un dels circuits històrics del motorsport. Cert, més per les seves 24 hores de resistència, que aquest any ha tornat a guanyar Ferrari, dos mites units, de nou, que per la seva activitat motociclística, tot i que cada gran premi de MotoGP trenca rècords d’assistència en el popular i mític traçat de La Sarthe. Va ser un dia intempestiu. Bé, típic de Le Mans. Cel tapat, que si plou, que si no plou. I, sí, havia començat a plovisquejar.

I un joveníssim Marc Márquez, que no feia gaire més d’un any que participava en el Mundial de 125cc, es barallava per aconseguir la primera pole position de la seva vida amb dues guilles: Nico Terol, que acabaria sent, el 2011, és a dir, un any després del campió de Cervera, campió del món de 125cc, i el britànic Scott Redding, que encara corre, en superbikes. "Les condicions eren terribles i calia tenir-los ben posats, tenint 16 anys, per fer la volta que va fer Marc. Ho recordo com si fos ara mateix. Allà ja vaig pensar ‘¡uf, com hi va aquest nano!’", explica Terol, instal·lat en el box del fantàstic i ampli equip de Jorge Martínez Aspar, on exerceix, amb molt èxit, de director esportiu.

A la recerca de la 93

I sí, aquell nano va aconseguir, amb enorme determinació, la seva primera pole en un traçat mític. I, a partir d’allà, ja va començar a convertir-se, a traçar, una vida dedicada a la velocitat. Acumulant tots els títols i rècords haguts i per haver-hi. Convertint-se, per exemple, en el pilot que més vegades ha liderat una graella del Mundial, sigui la categoria que sigui, amb 100 poles.

Ahir, en un assolellat Mugello (Toscana, Itàlia), va aconseguir, de nou, amb un gir vertiginós, el centenar de poles, un dels reptes del cap de setmana, el segon dels quals és la curiosa i divertida xifra d’aconseguir avui la victòria 93... del 93, el seu número preferit.

Des que va sortir del taller, a Mugello, Marc estava decidit a aconseguir la 100 des del minut u. I així en la seva primera volta va trencar, per quatre mil·lèsimes, el rècord del traçat de la Toscana que tenia fins ara el campió Jorge Martín (Ducati). És la sisena pole d’aquest any i la tercera a Mugello després de les fabuloses de 2014 i 2019, dos dels seus grans anys en MotoGP. Darrere de Márquez, apareix Jorge Lorenzo (69), seguits per Valentino Rossi (65) i Mick Doohan (58).

Notícies relacionades

Alba Petisco, gimnasta: "La gent ja em mira amb uns altres ulls. Les millors saben que existeixo"

Alcaraz s’exhibeix contra Bautista i jugarà la final de Queen’s

I com cada dissabte, per no perdre la tradició, van guanyar els Márquez. Fins i tot a la casa de Bagnaia. Marc, primer; Àlex, segon. És a dir, tenen vuit victòries de nou i demostren la seva tirania, que no respecta ningú.

Doncs bé, al podi de la cursa a l’esprint, Marc va ser lleugerament esbroncat i xiulat pels tifosi de les motos. És evident que qui més va patir aquesta situació, no cal dir-ho, va ser Davide Tardozzi, un dels caps suprems de l’equip Ducati Lenovo. I la va patir fins a l’extrem d’acostar-se a la grada i reclamar silenci. "¡Calleu, redeu! ¡És vermell!", referint-se al gran fitxatge de la firma de Borgo Panigale d’aquest any, com demostren els resultats. El dirigent ducatista considera que el més gran dels Márquez és el millor que ha vist en la vida.