"El Marc i jo sabem que això és històric"

Si hi ha una família que s’ho està passant molt bé al Mundial de MotoGP, aquesta és la família Márquez Alentà. El papa Julià no es perd ni una carrera, sigui dissabte a l’esprint, sigui diumenge de gran premi, i es va movent del taller de l’equip Gresini, on el seu fill petit, l’Àlex, és l’estrella, acompanyat del rookie de l’any, Fermín Aldeguer, al de Ducati Lenovo, on Marc, vuit vegades campió del món, marca distàncies amb tots, inclòs el seu company de MotoGP, Francesco Pecco Bagnaia.

Roser Alentà, la mare dels dominadors del Mundial, dels germans que totalitzen ja 11 podis, viu a casa els grans premis de fora i els quatre espanyols en els boxs d’un i l’altre, amb samarretes d’un i l’altre, o entre els camions d’un i l’altre.

Per cert, Mela Chércoles, del diari As, li va preguntar, diumenge, a la Roser, què faria ella sí, sent la mare d’aquests dos campions (i rivals), un dia es produeix l’entrada en meta que es va produir, diumenge, en la carrera de Moto2, en la qual el turc Deniz Oncu va vèncer el brasiler Diogo Moreira per tres mil·lèsimes de segon, és a dir, ¡dos centímetres!, sobre la mateixa línia de meta. "Doncs que no entren a casa i es queden sense macarrons; això passaria si, algun dia, em donessin aquest ensurt".

"Bé, això no passarà, crec", va comentar l’Àlex a EL PERIÓDICO. "I no ho crec perquè amb les nostres motos és impossible entrar i traçar la corba d’entrada a meta com la va dibuixar Oncu per enganxar-se en la recta a Diogo. Si això passa entre el Marc i jo algun dia, segur que guanyo jo, perquè soc més corpulent i a més, jo li posaria el colze, faria palanca, el desplaçaria i guanyaria. Segur". I vinga, rialles.

La superioritat del Marc

El cert és que tant el Marc, que li porta 32 punts d’avantatge al seu germà, disputats vuit grans premis (en resten encara 14), com l’Àlex, que avantatja Bagnaia en 61, són conscients que estan vivint un somni. "Sé que molta gent creu que això que estem aconseguint el Marc i jo és fàcil o, potser, no li dona la importància que li donem nosaltres", assenyala el menor dels Márquez Alentà. "Nosaltres i el pàdoc sabem quant costa acabar primer i segon en una carrera, sigui a l’esprint o GP. Això que molts consideren normal és històric i per això ho disfrutem tant i intentarem ho continuar fent".

Notícies relacionades

Els genis decideixen quan ser-ho

Pedri va encendre el llum amb un sublim cacau amb la dreta

L’Àlex creu que està aconseguint el màxim. "Jo sabia que, a Motorland, si el Marc tenia un dia normal, bo, ni tan sols extraordinari, el màxim que es podien sumar eren 29 punts, és a dir, ser segon dissabte i diumenge. Per això estic orgullós de la meva carrera. Fas la carrera perfecta i, ja veus, no t’arriba per guanyar-la. Aquest és el Marc".

"Venia de dos diumenges que no em van agradar, Silverstone (5è) i Le Mans (doble caiguda), així que aquest segon lloc, a prop del Marc i distanciant tot un bicampió de MotoGP com el Pecco, és el millor del millor i, a més, ho vaig aconseguir controlant la carrera". Ja s’ha fet famosa la magistral frase de l’Àlex a l’arribar a Motorland: "Uns persegueixen objectius; a Gresini, perseguim somnis". I és evident que, atès l’extraordinari estat de forma del Marc i la seva Ducati, ser subcampió del món, ser el primer dels altres, seria una cosa impressionant, gairebé com un títol més, el tercer, del menor dels Márquez Alentà.