Luis Enrique, missió per la Xana

Ha passat una dècada i Luis Enrique no ha canviat. El líder que va voler ser, i no va poder, d’aquell equip de Messi i els seus amics Luis Suárez i Neymar, és ara el líder, espiritual, esportiu i fins i tot psicològic d’un PSG que es troba, de nou, a la porta de la història. Si supera l’esglaó de l’Inter d’Inzaghi, l’asturià col·locaria el club parisenc en un altre nivell.

Però Lucho, tècnic modern, vitalista, fanàtic d’una idea, capaç de pujar a una bastida o a una grua per supervisar un entrenament, obsessiu amb la feina, a qui li encantaria dominar els seus jugadors amb un joy stick, té una missió que va més enllà dels diners qatarians. O de la caríssima i incompleta obra que es viu en un club pel qual han desfilat Ibrahimovic, Mbappé, Messi o Neymar, entre altres estrelles, i que ha topat sempre amb el fins ara infranquejable mur d’Europa.

Tècnics il·lustres sense èxit

El PSG domina a França de manera dictatorial –ha guanyat set de les vuit últimes lligues i ara en té quatre de manera consecutiva–, però no ha sigut ningú encara en la Champions. Ancelotti, Blanc, Unai Emery, Tuchel –el qui més a prop hi va ser perquè va perdre la final contra el Bayern de Flick en temps pandèmics–, Pochettino i Galtier configuren la luxosa relació d’entrenadors que se n’han anat amb les mans buides.

Però Luis Enrique no està pas sol en aquest propòsit vital que l’emparentaria amb el que ja és. Amb els grans tècnics del món que han besat l’orelluda un parell de vegades i amb clubs diferents, com el seu amic Guardiola (dues amb el Barça i una amb el City). Hi ha una cosa íntima i, alhora, pública perquè l’asturià comparteix en tot moment el seu dolor i el seu record cap a la Xana, la filla de 9 anys que va morir l’agost de 2019 després de patir un osteosarcoma, un tipus de càncer d’os.

"Jo tinc un record increïble perquè a la meva filla li agradaven molt les festes. I estic segur que on és continua fent festes", va explicar Luis Enrique fa unes setmanes. "Recordo una foto que tinc amb ella increïble a la final de Berlín després d’haver guanyat la final de la Champions clavant una bandera del Barcelona al camp", va recordar emocionat l’exentrenador blaugrana.

"Tinc el desig de poder fer el mateix amb el PSG. No hi serà la meva filla, però hi serà. No hi serà físicament, però sí espiritualment i això per a mi és molt important", va afegir Lucho, que va precisar: "Tinc la motivació de continuar endavant amb el que la vida em dona i compartir-ho amb la meva família. A tots ens agraden les coses boniques i felices, però això forma part de la vida, superar les desgràcies i les coses que no ens agraden", va explicar.

Classificació anguniosa

I Luis Enrique és allà, gairebé sis anys després. Amb una bandera oculta a qualsevol lloc de l’Allianz Arena de Múnic, esperant ser plantada al centre del terreny de joc, després d’haver esquivat una endimoniada ruta. Endimoniada i complicada perquè tot va començar d’una manera anguniosa –debut al Parc dels Prínceps i triomf sobre el Girona en el temps afegit quan la pilota es va burlar de Gazzaniga-, amb un PSG ple de dubtes i de problemes. Es dubtava fins i tot de Dembélé. Ara és l’estrella de l’equip, i de Donnarumma, el porter que l’ha portat amb parades decisives a la final contra l’Inter.

En la segona jornada, el tècnic va deixar fora de la convocatòria el davanter. Ni va viatjar a Londres, on el PSG perdia contra l’Arsenal (2-0). "El millor que vaig fer va ser no posar-lo a jugar a Londres quan tothom em criticava. Va ser la meva millor decisió", va dir recentment l’asturià. Després, el que no s’ha vist mai amb Ousmane, transformat en un fals nou, a qui queien els gols de les butxaques.

Notícies relacionades

«El salvatgisme d’una minoria de bàrbars»: Dos morts i més de 500 detinguts a França durant les celebracions del PSG

Badosa i Bouzas cauen i París es queda sense espanyoles

¿Qui l’havia vist al Barça durant set anys? En 185 partits va fer 40 gols. I amb Xavi, per exemple, només 10 en dues temporades. ¿I qui el veu ara amb el PSG? Amb Luis Enrique, el salt és sideral, i porta 33 gols en els 48 partits disputats aquesta temporada. Amb Mbappé al costat, només en va aconseguir sis; sense Kylyan, 33.

Luis Enrique va assegurar sense gens de por que la marxa de l’estrella francesa al Madrid faria del PSG un més bon equip. Fins avui, així ha sigut. Ara falta culminar-ho clavant la bandera al mig del camp.