¿Què li va fallar al Barça a la final de Lisboa?

El Barça es perdia quan arribava a tres quarts de camp. S’acostava a la porteria gunner i començaven a emergir els dubtes. Claudia Pina va ser la que va tenir més ocasions, tot i que cap de claríssima. La que va estar més a prop de trencar la igualtat al marcador va xocar contra el travesser. Amb Caroline Graham Hansen, desapareguda, i Ewa Pajor, trasbalsada, perquè les pilotes no li arribaven, Pina va ser la que va lluitar més per generar perill.

Errors en els canvis

Hi havia dos dubtes abans de la final. La primera, si Pere Romeu optaria per Fridolina Rolfö o Esmee Brugts per ocupar el lateral dret. Rolfö va ser l’elegida, però va estar molt per sota del seu nivell. La sueca porta una temporada erràtica, però pel tipus de partit que s’esperava el tècnic que plantejaria l’Arsenal tenia un perfil més adequat. No obstant, no va funcionar.

L’altra elecció que va prendre Romeu va ser Claudia Pina o Salma Paralluelo en aquesta mateixa banda. La catalana va ser la que va sortir l’onze inicial. Va ser una de les poques que en la primera part va generar una mica de desequilibri. No obstant, Pere va decidir substituir-la a l’inici de la segona part mentre que Brugts va reemplaçar Rolfö més avançat el rellotge. Tenint en compte que Pina ha acabat sent la màxima golejadora de la competició, la seva presència en els minuts finals podria haver ajudat l’equip.

Mig del camp estèril

Realment, poques futbolistes van tenir un dia decent. Cap de les jugadores del Barça va desplegar la seva millor versió. El centre del camp del Barça, format per Alexia Putellas, Aitana Bonmatí i Patri Guijarro, en va ser un exemple. Amb molt pocs espais per combinar i una pressió asfixiant, la pilota els va durar poc. No hi havia temps ni lloc per construir amb certa calma i van mirar d’enviar pilotes en profunditat per descongestionar la zona. Però no van trobar receptores que acabessin d’encarar la porteria.

Notícies relacionades

Un imponent Alcaraz jugarà la seva tercera final seguida a Wimbledon

Xabi Alonso trenca amb l’oficialisme d’Ancelotti i demana reforços després de quedar-se sense Zubimendi

L’equip que va sortir al José Alvalade no semblava el Barça. Almenys no al que estem acostumades. Va ser una versió grisa i apàtica d’aquest equip que tant ha enlluernat amb la seva llum. Més enllà dels errors en l’àmbit futbolístic, la part anímica de l’equip va ser massa baixa. No semblava que estigués jugant una final i molt menys la de la Champions. A les futbolistes els va faltar aquest punt de caràcter, de ràbia per sobreposar-se a un Arsenal que va quallar el millor partit de la temporada.

El Barça no va dubtar de les seves possibilitats, però sí que va estar dubitatiu i poc concret. Això també li va acabar costant el partit.