El Tottenham acaba amb el seu maleïdisme a San Mamés
Un gol de Shaw en pròpia porta dona el títol als londinencs i submergeix el Manchester United en el seu moment més crític en 50 anys.
En una final que mai ningú, tret d’ells, voldrà recordar mai, lletja i insubstancial com poques s’han vist, el Tottenham va calcinar la seva llegenda d’equip maleït. La seva pitjor temporada en gairebé mig segle acaba amb el títol de l’Europa League a les seves vitrines, el primer des del 2008, el segon des del 1991. Quina paradoxa. Com si tot l’any hagués sigut un imprescindible viacrucis cap a l’expiació final, Bilbao va consagrar el conjunt londinenc i va enterrar el Manchester United, que es queda despullat i famèlic, en el moment més crític de l’últim mig segle.
Perquè els red devils es queden sense el títol i sense jugar a Europa l’any que ve, el doble premi, rumb a la Champions, que concedien els 90 minuts de San Mamés. I per a més aflicció, el que ho va resoldre tot va ser un gol d’un dels seus jugadors, Luke Shaw, en pròpia porta, i mereixent més que el seu rival, per molt que cap dels dos oferís una imatge pròpia d’una final europea.
Premi després d’un any horrible
Era aquesta final un vehicle perquè el guanyador eixugués una temporada atroç, ja que tots dos han protagonitzat la seva pitjor campanya a la Premier des dels anys 70. I, és clar, per molt que el seu acompliment a l’Europa League els hagués fet arribar fins a la final de San Mamés, el seu futbol oferia contínuament símptomes de per què no tenen encara ni tan sols 40 punts a la lliga.
Els dos equips jugaven a una tàctica tan vella com trista, acostar la pilota a l’àrea rival i confiar en algun error garrafal de la defensa. Sobretot ho feia el Tottenham, el més pla dels dos, i van ser els Spurs els que es van trobar el regal. El va servir Shaw, marcant amb el braç al seu propi porter després de menjar-se un centre lateral de Sarr, permetent una anticipació de Brennan Johnson. L’atacant no va saber definir, però el lateral del Manchester va rematar el treball per ell. Guanyava qui menys fallés.
Notícies relacionadesSi el Tottenham havia mostrat poquíssim per avançar-se al marcador, menys encara s’aventuraria amb el marcador a favor. El pla de Postecoglu va virar cap a aguantar l’avantatge els 45 minuts que quedaven per davant, com si la segona part fos un llarguíssim descompte.
Ho va aconseguir davant un United que se submergeix en la misèria més gran que hagin viscut la majoria dels seus actuals aficionats. Res que importi a un Tottenham que, a la fi, se sent campió. Tot i que mai ningú, tret d’ells mateixos, vulgui recordar com va passar.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Patrimoni històric Alerta per la contínua demolició d’estacions de ferrocarril centenàries
- Els excessos de la paternitat Els pares helicòpter aterren a la facultat per protegir els seus fills
- Sistema de salut 70 anys del Vall d’Hebron, el gran hospital públic català
- La gestió de la dana Mazón va veure vídeos de les inundacions a El Ventorro i ara sospesa dimitir
- Privacitat "Jo mai dono el DNI": un expert explica com donar les teves dades de forma segura en hotels i allotjaments
- Etologia Així ajuda el vincle amb els animals a superar el dolor emocional
- Lluita per la presidència del Barça L’oposició busca enderrocar Laporta mitjançant una complexa unió
- Acte a la Generalitat Illa llança la seva reforma de l’administració pública de la Generalitat amb 50 propostes d’experts
- Declaració Vilaplana afirma al jutjat que Mazón no semblava tenir pressa «per arribar enlloc»
- Nova cita cultural Òmnium Cultural s’alia amb l’IEC per transformar la Nit de Santa Llúcia en l’equivalent literari dels Premis Gaudí
