El Tottenham acaba amb el seu maleïdisme a San Mamés
Un gol de Shaw en pròpia porta dona el títol als londinencs i submergeix el Manchester United en el seu moment més crític en 50 anys.
En una final que mai ningú, tret d’ells, voldrà recordar mai, lletja i insubstancial com poques s’han vist, el Tottenham va calcinar la seva llegenda d’equip maleït. La seva pitjor temporada en gairebé mig segle acaba amb el títol de l’Europa League a les seves vitrines, el primer des del 2008, el segon des del 1991. Quina paradoxa. Com si tot l’any hagués sigut un imprescindible viacrucis cap a l’expiació final, Bilbao va consagrar el conjunt londinenc i va enterrar el Manchester United, que es queda despullat i famèlic, en el moment més crític de l’últim mig segle.
Perquè els red devils es queden sense el títol i sense jugar a Europa l’any que ve, el doble premi, rumb a la Champions, que concedien els 90 minuts de San Mamés. I per a més aflicció, el que ho va resoldre tot va ser un gol d’un dels seus jugadors, Luke Shaw, en pròpia porta, i mereixent més que el seu rival, per molt que cap dels dos oferís una imatge pròpia d’una final europea.
Premi després d’un any horrible
Era aquesta final un vehicle perquè el guanyador eixugués una temporada atroç, ja que tots dos han protagonitzat la seva pitjor campanya a la Premier des dels anys 70. I, és clar, per molt que el seu acompliment a l’Europa League els hagués fet arribar fins a la final de San Mamés, el seu futbol oferia contínuament símptomes de per què no tenen encara ni tan sols 40 punts a la lliga.
Els dos equips jugaven a una tàctica tan vella com trista, acostar la pilota a l’àrea rival i confiar en algun error garrafal de la defensa. Sobretot ho feia el Tottenham, el més pla dels dos, i van ser els Spurs els que es van trobar el regal. El va servir Shaw, marcant amb el braç al seu propi porter després de menjar-se un centre lateral de Sarr, permetent una anticipació de Brennan Johnson. L’atacant no va saber definir, però el lateral del Manchester va rematar el treball per ell. Guanyava qui menys fallés.
Notícies relacionadesSi el Tottenham havia mostrat poquíssim per avançar-se al marcador, menys encara s’aventuraria amb el marcador a favor. El pla de Postecoglu va virar cap a aguantar l’avantatge els 45 minuts que quedaven per davant, com si la segona part fos un llarguíssim descompte.
Ho va aconseguir davant un United que se submergeix en la misèria més gran que hagin viscut la majoria dels seus actuals aficionats. Res que importi a un Tottenham que, a la fi, se sent campió. Tot i que mai ningú, tret d’ells mateixos, vulgui recordar com va passar.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Balanç de criminalitat La Policia va detenir 26 fugitius internacionals a Barcelona i 37 a la resta de Catalunya l’any passat
- Producte de temporada Els amants dels ‘calçots’ ja tenen app: nou mapa per trobar les millors ‘calçotades’
- Agressió sexual El jutge accepta la rectificació de Mouliaá i torna a citar Errejón per comunicar-li l’obertura de judici per agressió sexual
- Menys criminalitat Els delictes cauen un 6% a Barcelona gràcies a l’ofensiva policial contra la multireincidència
- ACTUALITAT BLAUGRANA Rafa Yuste, president en funcions del Barça: «Allò del VAR va ser una vergonya, demanarem explicacions»
