Un Barça memorable

Flick ha construït un capítol memorable en la història del Barça, coincidint amb el 125è aniversari del club el mes de novembre passat. Ha donat a l’entitat un equip campió per realçar l’efemèride abans de tornar al Camp Nou. Però li ha donat també, a més d’un equip històric, un equip inoblidable.

Un altre moment convuls

Flick assumia la plantilla en un moment convuls, amb Xavi molt mal deposat, un Madrid campió d’Europa que a més afegia Kylian Mbappé i un Barça sense diners que només va incorporar Dani Olmo i Pau Víctor, que va acomiadar deu jugadors contrastats i els va substituir per jugadors del planter; un Barça que feia martingales per inscriure els seus futbolistes, alguns tard i malament. Tan malament que van ser desinscrits al desembre i tornats a inscriure.

Flick no va ser ni presentat fins un mes i mig després d’entrar a Sant Joan Despí. L’entrenador, que va fer 60 anys el 24 de febrer, se sent còmode en la discreció amb què Joan Laporta li va presentar el contracte de dos anys que es renovarà en qüestió de dies, potser hores. El president el perseguia des que era candidat (2021) i el triplet estatal ha avalat la seva intuïció futbolística.

La victòria ha arribat amb brillantor en els resultats. Abans del final del campionat, salvant la dificultat addicional del clàssic amb el Madrid i el derbi amb l’Espanyol, els adversaris més acèrrims. Amb golejades sonades, erigint-se en el màxim realitzador de la Lliga per sobre d’un Madrid que havia de ser un festival diari.

Els cinc clàssics guanyats

El Barça de Menotti va guanyar quatre dels cinc clàssics que va disputar amb el Madrid en la temporada 1982-1983 i l’altre el va empatar. El de Guardiola es va imposar en els quatre enfrontaments davant els blancs repartits en dos exercicis (2008-2010). El de Flick ha vençut en els cinc de la present campanya 2024-2025; el primer va ser el de la gira nord-americana. Nou mesos i vuit dies després, el Barça tancava el cicle dominador dels blancs per obrir el seu. Un al qual s’augura un gran futur per la joventut dels seus components (només n’hi ha quatre a la trentena entre els 26 futbolistes: Ter Stegen, Szczesny, Iñigo i Lewandowski) i el marge de millora que té. Les seves imperfeccions defensives tan sols l’han privat d’un triomf: l’accés a la final de la Champions.

El Barça ha sigut l’equip que ha divertit. L’espectacle de llum i color l’ha subministrat el Barça amb el seu joc i les seves remuntades apoteòsiques, els seus salvatges atacs i també els seus càndids errors, la seva asfixiant pressió avançada i el dinamisme de les combinacions.

Una plantilla que, malgrat tot, ha patit calamitats en forma de lesions: sense poder comptar durant el primer semestre amb Ter Stegen, Araujo i Christensen; amb la ràpida pèrdua de Marc Bernal, que encara no ha tornat; més dues ruptures de lligaments (Gavi i Casadó), a més de les ja típiques lesions musculars que hi ha durant la temporada.

Tot s’ha complert

Notícies relacionades

"¿La plata europea? Continuo sent el mateix pringat"

L’Alcaraz més "intel·ligent" se cita amb Sinner en la final de Roma

I, en canvi, vist en perspectiva, tot ha transcorregut com va avançar Flick el dia de la presentació. Cada frase que va emetre s’ha complert. "El meu estil no està gaire lluny de l’estil Barça, o de l’estil que ha tingut èxit amb Pep". "Vull un equip actiu amb pilota i sense la pilota, amb jugadors que prenguin decisions, que determinin el ritme del partit". "No importa si juguem amb un 4-3-3 o un 4-2-3-1, ens hi adaptarem". "El Barça que volem veure és un Barça que faci un futbol d’atac perquè tothom pugui disfrutar, sigui a l’estadi o davant la televisió, i vegi que juguem bé".

Només li cal consumar un objectiu. Íntim i individual, però no depèn d’ell. El que es va dibuixar en una visita com a turista a Barcelona i en què va veure el Barça-Getafe des de la tribuna quan era un entrenador desconegut. "Un dia vull ser allà", es va dir, mirant a la banqueta del Camp Nou. Aviat hi tornarà.