Un ‘tsunami’ de 26 minuts

ERIC, L’1-2 VA ARRIBAR A PILOTA ATURADA.

Flick també té la seva llibreta. I el Barça la va treure en el pitjor moment possible. El Madrid estava guanyant amb comoditat gràcies a dos gols de Mbappé. No s’havia arribat ni als 20 minuts quan dominava l’equip d’Ancelotti. Llavors, va emergir una acció a pilota aturada blaugrana. Un córner servit per Dani Olmo des del flanc esquerre va ensenyar el treball del tècnic alemany. Ferran Torres va pentinar des del primer pal per prolongar aquesta verinosa pilota cap al cap d’Eric Garcia, un central que va jugar de lateral dret i va acabar exercint de nou per avançar-se a Asencio. Allà a la llibreta de Flick va néixer una altra remuntada que va encendre Montjuïc.

LAMINE YAMAL, LA MÀGIA VA PORTAR EL 2-2.

El Barça va tenir paciència i calma en la gestació del segon gol blaugrana. L’equip de Flick va moure la pilota amb tranquil·litat de banda a banda. Des de la dreta fins a l’esquerra. I, una altra vegada, cap a l’altre lloc. Fins que la pilota va retornar al flanc dret, on Ferran Torres va detectar la figura de Lamine Yamal. I era allà. Estava tranquil, aliè al vertigen que s’estava vivint a Montjuïc. Només va necessitar un sol toc per firmar un meravellós gol, el de l’empat. El 2-2.

Va ser un cop amb l’esquerra increïble perquè va esquivar tota la defensa blanca, aculada en la seva pròpia àrea, i es va burlar de la plàstica, però alhora inútil, estirada del gegant Courtois. La màgia de l’adolescent és infinita.

PEDRI I EL ROBATORI PREVI DEL 3-2.

El Madrid estava atordit. No havia passat ni un quart d’hora i havia vist difuminar-se la seva renda del 0-2 amb què creia connectar-se a la Lliga. Llavors, Ceballos va cometre un error en el centre del camp, encara en territori blanc, castigat per la pressió que va liderar Pedri. Molt més que un migcampista creatiu, és el canari. Va escurar la pilota amb autoritat i va agafar l’equip d’Ancelotti desorientat i perdut perquè estava desorganitzat.

I allà Pedri va detectar la debilitat amb tal contundència que va connectar amb moltíssima rapidesa aprofitant que Lucas Vázquez no era al seu lloc. Raphinha va batre Courtois. Pressió, robatori i el tercer del Barça. Tot gràcies a la ingènua fallada de Ceballos, superat pel tsunami del Barça.

RAPHINHA PRESSIONA I FORÇA EL 4-2.

Notícies relacionades

Patri Guijarro: "Ja em sento més jo a la selecció, com al Barça"

El Madrid topa amb Luis Enrique

Pressió, robatori i gol. La fórmula del tercer gol va servir també per al quart en 26 minuts embogits que es van carregar el Madrid de Mbappé. Aquesta ha sigut, és, i serà una altra de les grans senyes d’identitat del Barça de Flick, un equip voraç, amb una gana interminable, que no entén de cansament. Ni de desgastos. Quan el Madrid estava lamentant aquest error de Ceballos va descobrir que els peus de Lucas Vázquez van començar a tremolar en el pitjor moment.

I ho era perquè tenia tan a prop Raphinha que li va treure la pilota amb molta senzillesa abans d’iniciar una acció que va completar una altra increïble remuntada. Ferran va estar atent, era la seva tercera assistència, perquè el brasiler posés per davant els blaugranes certificant que no sent por davant cap situació. I en aquesta voracitat que va exhibir Raphinha s’identifica una altra de les grans virtuts del Barça. No espera a la pilota, la va a buscar, sense importar deixar un latifundi a l’esquena, encaixant els tres gols legals de Mbappé i el que es va anul·lar per fora de joc. Quatre clàssics, tres remuntades del Barça i 16-7.