Cop d’autoritat de Demi Vollering en la Vuelta femenina

Dori Ruano, ambaixadora de la Vuelta, pionera del ciclisme femení espanyol, passejava pels carrers de Golmayo, un petit poble de cases noves dels afores de Sòria. Allí estaven aparcats els autocars dels equips. "¿Coneixeu la pujada?", preguntava l’exciclista de Salamanca. Als que la desconeixien els explicava com eren les costes, les rectes i els revolts de les llacunes de Neila, sostre de la Vuelta espanyola femenina. No ometia detall. Volia que totes competissin en igualtat de condicions.

Les corredores atenien les directores i els directors d’equip des de les bicis mentre escalfaven les cames als rodets estàtics. Les etapes femenines són molt més curtes que les masculines, i per això cal sortir preparades des del quilòmetre zero. No obstant, al marge de les explicacions de Ruano, en l’ambient sorià es palpava el que després passaria en la pujada que va decidir la cinquena etapa i qui sap si la Vuelta.

A Demi Vollering i al seu equip francès, el FDJ, no feia falta que els expliquessin a Sòria com era l’ascensió final de la jornada, perquè la corredora neerlandesa se la sabia de memòria. No en va havia guanyat dues vegades al cim, tot i que llavors va ser en la disputa de la Vuelta a Burgos. I, als afores de Sòria, ja s’intuïa el que acabaria passant. Vollering, com a dona i sobre una bici, és igual a Tadej Pogacar en condicions idèntiques en categoria masculina. Si l’astre eslovè no acudeix a una carrera a entrenar, un impossible, ja se sap el nom del guanyador, sobretot si hi ha una muntanya en el guió final de l’etapa.

Un ritme impossible

Notícies relacionades

Alberto Puig, ‘team manager’ de l’equip Honda de MotoGP: "Honda no va pretendre mai retenir Marc Márquez amb diners"

Les injeccions de Flick

No hi ha dona que contraresti Vollering quan accelera el ritme en una pujada. No s’aixeca. Tampoc efectua un salt letal a l’estil de Pogacar. Ella, com si s’amagués, comença a marcar un ritme tan potent que ningú la pot seguir, però fent la sensació que puja tranquil·la, quan és al contrari.

Així va guanyar ahir a les burgaleses llacunes de Niela. Va accelerar a tres quilòmetres de la meta. A poc a poc, va anar guanyant distància a les dues corredores que la perseguien, la suïssa del Movistar, Marlen Reusser, i la seva exdirectora i ara rival Anna van der Breggen, que van creuar la meta en aquest ordre.