I Sommer va frustrar Lamine

No li queda ni el consol al Barça, que va tenir a la seva mà el bitllet per a la final de Múnic, però el van condemnar els errors inicials de la primera meitat. I després l’evident falta de fiabilitat defensiva, reflectida en el gol d’Acerbi en el temps afegit i en el 4-3 de Frattesi, en què va aparèixer la imatge d’un feble Araujo.

DE LES PÈRDUES AL MUR SUÍS.

El primer gol de l’Inter va arribar després d’un inici complex del Barça. Complex perquè no va tenir el control i es va veure, a més, superat per l’agressivitat italiana. I aquest gol va venir, com ja és habitual, per la banda dreta interista aprofitant que Dani Olmo es va despistar. Estava rebent una pilota, i encara en camp blaugrana, quan es va voler girar i de sobte va topar amb un parell de rivals que es van abalançar sobre ell.

Van obtenir el botí traient-li la pilota per articular un ràpid, i alhora precís, contraatac. ¿Per on? Per la banda dreta del seu atac, on va aparèixer Dumfries per mantenir amb intel·ligència l’acció fins que va deixar sol Lautaro Martínez. I aquest, és clar, no va fallar, perquè era un dels gols més fàcils de la seva carrera. Va arribar justament després que el Barça visqués la condemna de fins a tres córners consecutius. Cap va acabar en gol. La pèrdua, imprudent pèrdua d’Olmo, sí que va tenir una condemna molt més dolorosa. L’1-0 de l’Inter. Però no s’entén la derrota blaugrana sense aturar-se en la figura de Sommer, el porter de l’Inter, que va firmar set parades en 120 minuts, algunes de prodigioses, com les que va fer davant Eric Garcia i després amb els xuts verinosos de Lamine.

FALTA DE PRECISIÓ.

La primera meitat a San Siro va acabar de la mateixa manera que es van viure els primers 20 minuts a Montjuïc. O sigui, 0-2 a Barcelona i 2-0 a Milà. L’equip de Flick va ser imprecís en aquella mitja hora inicial en què es va deixar avançar en el marcador. El Barça no va estar fi. Massa errors en la passada. Poca precisió. I això va repercutir de manera molt negativa en el joc, perquè no va generar ocasions. Només una rematada a porteria en els primers 45 minuts delata la falta de contundència. I aquest xut va ser en el minut 15. Un xutet de Lamine Yamal des de fora de l’àrea que no va provocar cap esforç extra de Sommer, el porter de l’Inter, per quedar-se amb la pilota. Abans, res; després, res. Ni rastre tampoc de Raphinha, desaparegut en aquesta primera part, enclaustrat com va quedar Ferran Torres entre els tres centrals que ocupa diàriament Inzaghi. El problema és que el Barça no va generar el futbol a què ens té acostumats. Es va quedar sec. Després, en canvi, tot va canviar.

MUTACIÓ FURIOSA.

No va ser únicament una qüestió de fe. Que també ho va ser. En realitat, eren els mateixos jugadors de la primera part. La trista primera meitat blaugrana. I Flick, ferm en les seves conviccions i idees, no va modificar res en el descans. Va fer una xerrada, això sí, que va reactivar el seu equip de tal manera que va arrasar amb l’Inter firmant una reacció monumental. Sí, eren els mateixos jugadors. Els mateixos, però jugant de manera extraordinària, ja que van tenir lucidesa en la passada, clarividència en el dibuix del partit, tenint l’Inter acorralat a la seva àrea. ¿Com? A través de la direcció de Pedri, percudint gràcies a la profunditat dels laterals, ja que Gerard Martín i Eric Garcia van ser decisius.

Notícies relacionades

El Barça de Flick realitzarà una gira per Àsia aquest estiu

Russell s’imposa en el caos de McLaren al Canadà

ARAUJO, SUPERAT.

Cada una de les màgiques intervencions de Lamine Yamal topava sempre amb Sommer. Després, va concedir dos gols més, els que el deixen fora de Múnic. En el 3-3, el central uruguaià va estar tendre, massa tendre permetent el xut d’Acerbi. I en el 4-3 va permetre el capità que Marcus Thuram es girés amb facilitat per iniciar l’acció del gol de Frattesi.