El Betis frustra la festa de l’Espanyol en una bonica batalla

No pot dir-se que el triomf andalús fos injust. El Betis s’ho va deixar tot per vèncer, però l’Espanyol va tenir tan a prop la victòria que el dolor és inevitable. L’equip de Manolo no queia a casa des de la jornada 11 davant el Sevilla. Un altre club andalús va truncar la ratxa dels blanc-i-blaus, que segueixen set punts per sobre del descens gràcies als resultats favorables de la jornada. El Las Palmas va caure contra el València, mentre el Leganés i l’Alabès només van sumar un punt.

A l’Espanyol li tocava un dur examen al seu feu davant un rival que sumava set desplaçaments sense caure. En les seves dues últimes sortides havia tombat el Girona i empatat a Montjuïc. A les portes de la final de la Conference, el Betis va exhibir el seu nivell a Cornellà contra un Espanyol que només va presentar un canvi a l’onze respecte a la seva última cita. Pol Lozano va entrar en lloc de Král, mentre Pellegrini, conscient de l’esforç del duel de dijous davant la Fiorentina, va reservar peces destacades com Isco, Fornals i Bakambú.

Sempre Joan Garcia

Fidel a la seva imatge habitual a casa, l’Espanyol va obrir l’enfrontament amb la màxima intensitat. Sense cap complex davant un rival que brilla a Europa, l’equip periquito es va llançar a l’atac. Al cap de 56 segons Expósito ja va poder marcar en una posada en escena il·lusionant que va prolongar Urko amb un altre xut en bona posició. Però davant hi havia un adversari ple de talent que en qualsevol moment podia desemmandrir-se. En això hi va una badada de Cabrera que va facilitar el xut de Lo Celso. El gol semblava cantat, però entre Joan Garcia i el pal van frenar l’argentí. El millor porter de la Lliga obria el seu llistat de parades.

El partit entre dos equips animats i feliços tenia bona pinta, en un 2025 que els ha ofert moltes més alegries que penúries. Puado es va atrevir fins i tot des del migcamp, però el seu llançament va anar fora al quart d’hora de joc. La glòria va tornar a recaure sobre Roberto, que va aprofitar una passada de Lozano per obrir el marcador amb el seu sisè gol a la Lliga. ¡Quin fitxatge el del davanter cordovès! La seva arribada el gener, cedit per l’Sporting de Braga, ha sigut una de les claus en l’ascensió de l’equip català.

Ofensiva constant

Notícies relacionades

Piastri triomfa en una altra cita sense sort de Sainz i Alonso

Ruud trenca a Madrid la maledicció que el turmentava

La segona part va ser una ofensiva constant d’un Betis que va topar una vegada i una altra amb Joan Garcia. Antony, Altimira, Abde... Ni amb Isco ja sobre la gespa de Cornellà semblava possible batre el porter de Sallent. El pal va repel·lir un xut de Sabaly i Puado va acariciar el segon en plena festa local.

Tot es va ensorrar al final. Lo Celso va empatar amb l’exterior i Král va malgastar l’última ocasió per als periquitos abans de la desfeta firmada per Antony amb una paràbola impossible per al porter periquito. «És una pena, teníem el partit molt de cara. Ens n’anem fotuts», va assenyalar Joan Garcia. «Fins que la salvació no sigui matemàtica no respirarem tranquils, però el marge que tenim ens permet mirar a baix i no tornar-nos bojos», va concloure Manolo.