O Rei Lamine posa el món als seus peus: obra mestra, malabarismes i aletes de pollastre

Potser no hi ha precedents d’una exhibició d’algú tan jove, beneïts 17 anys, en un partit tan capital de la Champions. El Barça-Inter de la fresca nit del 30 d’abril a Montjuïc serà recordat per l’apoteosi de Lamine Yamal, per la seva obra mestra davant un Inter que passa per ser el millor equip defensiu d’Europa. El noi va aixecar el dit per assignar-se la responsabilitat de ser qui aixequés el Barça d’un 0-2 que en un altre temps hauria portat el seu equip al cementiri continental. Però estem en temps de Lamine.

Simone Inzaghi va haver d’anar variant el seu pla defensiu i sol·licitar ajuts de quatre i cinc futbolistes a mesura que el marcador principal de Lamine, el carriler de 27 anys Federico Dimarco, anava rebolcant-se per terra. El sofert defensor no va aguantar ni una hora. Als 55 minuts, el seu entrenador va haver de donar-li repòs, extenuat com estava a nivell físic i psíquic. Perquè va ser Dimarco qui se’n va anar a terra quan Lamine Yamal, en plena òpera, el va superar per velocitat –primer– i agilitat a la retallada –després– abans que Sommer evités amb les mans un gol antològic. Tot i que en l’acció de l’1-2, tres minuts després que Dumfries marqués el primer dels seus dos gols, ni tan sols cinc futbolistes de l’Inter van saber què fer quan Lamine va estabilitzar el seu cos i va dibuixar una rosca que va fer embogir a la grada el seu pare, Mounir. Embotit en una samarreta del Barça amb el nom del seu fill, a qui té també estampat al costat d’ell a la sala del seu pis, Mounir es va agafar a la tanca i la va fer tremolar. «Per bé o per mal, Lamine Yamal», li encanta dir al patriarca, el seu principal ‘groupie’ i que a les xarxes socials, sempre amb música hip-hop de fons, acostuma a recordar que ningú li cuinava millor que ell les aletes de pollastre. Sempre amb molt condiment.

Messi a Stamford Bridge

En una societat que sempre va necessitar la comparació amb el passat per entendre el present, la memòria trasllada a les infinites obres d’art de Leo Messi amb el Barça. Amb 18 anys, el febrer del 2006, La Pulga es va doctorar a Europa a Stamford Bridge davant aquell Chelsea que José Mourinho va convertir en un dels equips més temibles d’Europa. En un camp enfangat, dur i amb els seguidors insultant com si no hi hagués demà, Messi, enganxat a la línia de l’extrem dret, queia i s’aixecava una vegada davant la desesperació d’Asier del Horno, que, fart de tot, va acabar per caçar-lo i guanyant-se l’expulsió. Però encara eren uns vuitens de final d’una Champions que el Barça guanyaria a París, tot i que sense Messi, lesionat.

La precocitat, tantes vegades traïdora en el futbol, ha sigut també necessària en la creació de mites longeus. Edson Arantes do Nascimento, és clar, Pelé, va conquerir el Mundial de Suècia de 1958 amb 17 anys. I ho va fer mentre ell mateix deia que el veien com «una mascota» enfrontant-se als futbolistes de la Unió Soviètica, i meravellant amb Didí i Garrincha en partits que mai s’han oblidat, com contra País de Gal·les, França i, ja a la final, Suècia, amb el seu barret juganer a Gustavsson.

Notícies relacionades

Manolo el del Bombo pateix el robatori del seu famós tambor: "Estic desfet"

Mor 'Manolo el del Bombo' als 76 anys

Dimecres a la nit, mentre els ‘highlights’ amb les accions de Lamine Yamal es multiplicaven i ja havia acabat l’homenatge que li van fer els seus companys pels seus 100 partits amb el Barça (Pelé va arribar als 100 al Santos amb 18 anys i 319 dies), els seus companys de professió l’omplien d’elogis. Des d’Erling Haaland, davanter del Manchester City («aquest noi és increïble», va publicar el noruec amb l’acció en què va deixar estès Dimarco), l’exblaugrana Thierry Henry, que, en plena entrevista a la CBS, li va demanar a Lamine que li regalés la seva samarreta quan acudeixi a presenciar el pròxim clàssic de Lliga a Montjuïc. «Però tu em dones la teva», li va respondre Lamine amb prou facilitat com per compassar una voràgine mediàtica que encara anirà a més.

Ronaldo Nazario va guanyar la Pilota d’Or amb 21 anys i 3 mesos. El més precoç a aconseguir-ho. Però Lamine va més ràpid que la història.