Un Inter en crisi

Un cop d’ull als resultats de l’Inter revela que el pròxim rival del Barça pujarà la muntanya de Montjuïc amb la càrrega d’una mala ratxa a sobre. Una cosa impensable una setmana enrere, quan l’equip era un model de solidesa.

Aquesta fortalesa s’ha esquerdat amb tres derrotes consecutives en vuit dies i, el que és pitjor, les conseqüències que ha ofert: la pèrdua del liderat (de tres punts d’avantatge al Nàpols a tres de desavantatge a quatre jornades del final) i l’eliminació en la Coppa a casa amb el Milan. Des de desembre del 2017 l’Inter no perdia tres partits seguits; des del 2012 no passava que aquests tres partits fossin sense marcar un gol: a Bolonya (1-0), amb el Milan (0-3) i amb la Roma (0-1).

Abans d’entrar en crisi, que ho és, va empatar amb el Bayern a San Siro, tot i que aquest resultat li va servir per enfrontar-se ara al Barça, a qui també li va servir la derrota a Dortmund. L’equip de Hansi Flick acumula en aquest temps tres victòries que han consolidat el seu avantatge a la Lliga, ha conquerit la Copa a costa del Reial Madrid i continua alimentant el somni del triplet que s’ha esfumat a Milà.

El Barça ha guanyat els tres partits al seu màxim rival (amb dos títols en joc, més una escandalosa golejada de lliga en el Bernabéu) i l’Inter no ha pogut batre en cap dels quatre partits el Milan. L’últim duel a l’estadi que comparteixen es va saldar amb una catàstrofe.

Reduir la vergonya

Simone Inzaghi no va poder suportar tanta vergonya. Abans del minut 90, quan s’escoltaven els "olès" de l’afició vermell-i-negra, es va adreçar al quart àrbitre cridant-li: "¡No vull temps afegit! ¡No em vacil·leu!". Era un desig disfressat d’exigència i l’hi van concedir per escurçar la humiliació. Amb 10 substitucions i 2 gols, ni zero segons de temps afegit.

El lloat funcionament tàctic de l’Inter grinyola. L’equip té una identitat pròpia, amb els seus tres centrals, el centre del camp amb cinc homes, més els dos puntes. La sobrevinguda sequera golejadora, en un equip poc festiu, s’acusa indefectiblement. Lautaro Martínez, el capità –en el cub des del 2018–, ha marcatge la meitat de gols a la Serie A respecte a l’any passat (12 en 29 partits, en van ser 24 en 33 el curs anterior), però ha empès l’equip fins a la semifinal amb els seus 8 gols en 11 partits. Hakan Çalhanoglu i Marcus Thuram són els següents interistes amb tres.

No està en discussió Inzaghi, la discreta carrera del qual com a futbolista comparada amb la del seu germà Filippo contrasta amb la consistència de la seva trajectòria com a entrenador. Mai ha sigut acomiadat. Es va mantenir sis temporades en el Lazio (2015-21), on va celebrar una Copa i dues Supercopes d’Itàlia, i compleix la quarta en l’Inter: dues Supercopes, dues Copes i l’Scudetto de la campanya passada. També va disputar la final de la Champions (22-23), on va caure amb el Manchester City. Ha arribat ara a la penúltima estació, on l’espera el Barça, per un camí diferent.

"Cansament físic i mental"

Notícies relacionades

Lamine imposa entre el tumult

Un partit de 42 minuts

Davant l’exuberància golejadora del quadre barcelonista (el màxim anotador de la competició), l’Inter va ser el menys golejador dels 15 primers amb 11 gols a la lligueta. Per contra, va ser la millor defensa de la competició: només un gol encaixat, el que el va derrotar en la visita a Leverkusen.

La rendibilitat era la virtut més gran de l’Inter i s’ha esquerdat. Inzaghi ha atribuït el declivi dels resultats al "cansament físic i mental". Ha perdut, a més, Marcus Thuram, els 17 gols del qual han sigut una joia cada un per l’escassa producció general, i Benjamin Pavard, un dels tres centrals titulars, "un excel·lent professional" que Flick va tenir en el Bayern. Thuram forçarà per participar. L’equip el necessita. Cap dels altres davanters que ha ocupat el seu lloc (l’argentí Joaquín Correa, l’iranià Mehdi Taremi i l’austríac Marko Arnautovic) ha marcat un gol.