Kounde, el defensa que no es cansa de córrer

¿I Kounde? ¿On era? ¿Què feia el lateral dret robant una pilota pel carril central del Madrid? En teoria, i a la pràctica, no era el seu lloc natural. No tenia cap sentit tàctic –¿o sí?– que aparegués per allà el jugador més resistent de la plantilla blaugrana. El tipus que és tan impuntual –Flick l’ha relegat a la suplència per arribar tard a xerrades tàctiques fins i tot en tres ocasions– com puntual per transformar-se en l’heroi de la Copa.

En la memòria culer

Es recordarà la colom volador de Marcos Alonso que va abatre el Madrid a La Romareda com aquesta puntada de peu koundeniana. Un xut amb la dreta precís, dur, sec, verinós –a cada centímetre que es desplaçava per l’herba sevillana s’anava allunyant de Courtois– que el col·locava, i ja per sempre, en la memòria blaugrana. "Ha estat al límit, al límit… Estàvem molt cansats", va apuntar l’exjugador del Sevilla. I ho diu ell, algú que no deixa de córrer mai si s’atén al que diu el seu entrenador. "El problema amb Kounde és que si un dia fem 30 minuts menys d’entrenaments se’n va després a córrer a Sitges. Potser per a mi el millor és que corri sobre el terreny de joc", va arribar a dir l’alemany fa tot just una setmana.

I el central que no volia ser lateral dret es va transformar a La Cartuja, disfressat d’explorador, símbol del Barça de Flick, un equip que defensa cap endavant. No fa un pas enrere perquè entén que no hi ha millor manera de protegir-se que atacar el rival el més a prop de casa seva.

Pròrroga majestuosa

Notícies relacionades

Els àrbitres expulsen el Barça de la lluita per la seva 13a Champions

De Víctor a Joan; de l’Hospitalet a Sallent

D’allà s’entén la singularitat d’un jugador capital en el segon títol blaugrana del curs, capaç de fer enfadar el seu entrenador a Sevilla quan va tirar una pilota fàcil i sense oposició gairebé regalant un córner. Però Kounde es va aixecar amb una segona part de la pròrroga majestuosa just quan els altres estaven aniquilats físicament. Ell, no. Majestuosa i no tan sols pel gol que l’entronitza en el patrimoni sentimental culer. Majestuosa perquè la seva aportació defensiva va resultar tan valuosa com aquest inoblidable xut des de fora de l’àrea de Courtois.

Té dues aparicions meravelloses en el pla defensiu per frustrar Bellingham. L’anglès es disposava a rematar de cap en la frontal de l’àrea petita de Szczesny quan va emergir la figura de Kounde (m. 113). I va actuar amb idèntica diligència segons més tard (m. 114) quan va arribar Jules abans que Jude. ¿I el gol? Ho va explicar amb senzillesa quan no era gens senzill erigir-se en l’estrella de la nit andalusa. "Una jugada en què veig Modric que farà la passada. M’anticipo i faig un bon control. Vaig veure que tenia Lamine a la meva dreta, però era el moment per xutar", va confessar. Va xutar i va donar una Copa.