Un Barça feliç es planta ala cinquena final consecutiva

Sobre el terreny de Stamford Bridge (1-4) no només va segellar el pas a la final de la Champions. Va ser una oda al que són. A com veuen el futbol i on volen arribar. Comprin els bitllets. Reservin hotels i fiquin les samarretes blaugranes a la maleta. Els espera un cop més una final de la Champions històrica.

El Chelsea, coneixedor de la dificultat del seu objectiu (4-1 en l’anada), va canviar de cara al seu estadi. Lluny de la versió anodina del Johan de fa una setmana, l’equip de Bompastor va desplegar un equip molt més ofensiu. Una pressió alta, dura i constant va incomodar el conjunt blaugrana, que va veure com el seu domini s’apagava a mesura que el cronòmetre sumant minuts.

Aquest Barça, però, té calma. Sap esperar i gestionar els moments dels partits. No hi ha gens de precipitació ni de nervis. I el futbol es va imposar. Aitana Bonmatí va recollir la pilota al seu propi camp. Se la va enganxar al peu i la va conduir metres i metres davant la mirada impertèrrita de les defenses blues, que no van representar cap obstacle per a la millor futbolista del món. Aitana va arribar fins a l’àrea rival i, amb un moviment de cap, va saber trobar el forat per on havia de passar la pilota. I i tant que hi va passar. Picada i contundent. Amb delicadesa i caràcter alhora. Va córrer amb els braços estesos cap a les seves companyes. Es va fer un petó a l’escut. Havien arribat a la final de la Champions.

A més de tenir paciència, aquest equip és tossut. Guanyador. Li agrada gaudir, disfrutar sobre la gespa, sense mirar el marcador. Tant és la diferència de gols; aquí no es negocia. No dona cap indici de deixar de jugar, i les combinacions entre les futbolistes van fer arrencar més d’una exclamació entre el públic. Unes grades que van emmudir quan Ewa Pajor va xutar amb la punta de la bota una pilota que havia servit Caroline Graham Hansen.

Patri Guijarro es va agenollar amb els punys enlaire. Mentre Pajor corria a celebrar la seva diana. Preciosa, com totes les que firma la polonesa, amb aquest toc letal que té. Continuava ampliant la distància. Aquella que les separa de la resta d’equips i que va fer enfonsar el Chelsea molt abans d’intentar bufar el clatell del conjunt blaugrana.

Equip madur

Pina va acabar de passar per sobre del Chelsea amb una altra obra mestra. Va rebre la pilota a la cantonada de l’àrea. La va fer aixecar i va volar. Va acariciar l’aire mentre el superava, amb una paràbola preciosa que va acabar quan va arribar a l’interior del lateral de la xarxa. S’assenyalava l’escut davant les càmeres amb un mig somriure.

I si algú havia de tancar el partit havia de ser Salma Paralluelo. Una futbolista que ha fet el que fan molt pocs. Parar i recuperar-se per tornar a ser ella mateixa. El seu inici de temporada va ser un calvari. Va lluitar molt per tornar a ser sobre el camp. I a Stamford Bridge va empènyer la pilota per aconseguir el quart de les blaugranes. Va tancar un capítol complicat de la millor manera possible. Ni el gol de l’honor de Wieke Kaptein en l’afegit va poder espatllar la festa a un Barça immens.

No hi ha res que uneixi tant com un sentiment en comú. El de reivindicar-se, el de tapar boques. Tots els dubtes que van sobrevolar sobre el conjunt blaugrana al començar la temporada són ara un record desdibuixat. L’equip ha crescut, ha madurat i s’ha fet a si mateix.

Notícies relacionades

Lamine Yamal, 17 anys i partit 100 amb el Barça: «La por la vaig deixar al parc, a Mataró, fa temps»

"A 350 kms/h durant l’apagada"

Lisboa les espera. El Barça vol continuar regnant, condemnant tots els equips que gosin desafiar el seu domini incontestable. El 24 de maig, una nova final de la Champions. I ja les espera un rival.

Mariona catapulta l’Arsenal a la final

Hi haurà una final de la Champions inèdita. L’Olympique de Lió va caure estrepitosament contra l’Arsenal (1-4), que va donar la sorpresa aconseguint el bitllet a la final, on ja l’espera el Barcelona.De fet, ja va començar el partit al seu estadi torturant-se al cap de quatre minuts. Després d’un córner, la pilota va fer cap a l’esquena d’Endler just abans de propulsar-se fins dins de la seva pròpia porteria.L’Arsenal no parava de créixer mentre les franceses es reduïen a la mínima expressió. I si una futbolista gunner està preparada per afrontar moments històrics és Mariona Caldentey. En l’abisme del descans va enviar un míssil des de fora de la frontal per fer pujar el segon gol a la casella del conjunt anglès.En la represa, l’Arsenal va ampliar la distància gràcies a Alessia Russo. Va agafar la pilota dins de l’àrea i va superar Endler per situar per primera vegada al davant en l’eliminatòria el conjunt anglès. Caitlin Foord va continuar enfonsant un Olympique totalment desfet i va marcar el quart davant el deliri de l’afició gunner. Ni el gol de Dumornay a prop del minut 90 va poder salvar la versió tan pobra del conjunt francès.L’Arsenal no només es va merèixer classificar-se per a la final, sinó que va guanyar arguments per plantar-se contra el Barça com un rival a l’altura de l’esdeveniment. El partit de Lisboa serà un retrobament. I també serà la cinquena final consecutiva per a l’exblaugrana, que es veurà les cares contra el Barça, l’equip de la seva vida.