Debut apoteòsic del ‘protegit’

"Només vull fer disfrutar l’afició". El món no para d’admirar-se davant la capacitat del motociclisme espanyol a l’hora de crear autèntics campions. Quan ja estem disfrutant de Pedro Acosta a MotoGP (parlo dels més joves), quan veiem el prodigiós David Alonso, el colombià de Madrid, debutar en Moto2 després de guanyar el títol de Moto3 en un autèntic passeig militar, de sobte els germans Marc i Àlex Márquez descobreixen per a l’altre geni de les carreres, el tetracampió Jorge Martínez Aspar, un dels nens més perillosos del moment, el murcià Máximo Quiles, de 17 anys. Va acabar cinquè, ¡cinquè!, en la seva primera carrera, en el debut, en el baptisme en el Mundial gran.

I és que fins que no complís els 17, Quiles, el pròxim prodigi –perdó, ja és aquí– no podia debutar en el campionat dels grans. "És un somni i, la veritat, ningú esperava que en el meu debut pogués arrencar des de la primera fila. I al final acabar cinquè i lluitar amb els de davant durant tot el gran premi". "El que necessitem és que estigui tranquil, no pressionar-lo, que aprengui, que es diverteixi, que s’ho passi bé i creixi. I punt", coincideixen els germans Márquez, els seus protectors, i Aspar, el seu mestre. Però apuntin el nom de l’emperador Quiles. Es diu Máximo i fa pinta d’això, ser un futur campió de (quasi) tot.