Mbappé i Vinícius salven la tarda aun Madrid opac

És un coliderat amb asterisc, condicionat per la suspensió del Barça-Osasuna de dissabte, a causa de la mort del metge blaugrana Carles Miñarro, per qui el Bernabéu va guardar un colpidor minut de silenci (també per l’àrbitre David García de la Loma), però és coliderat al cap i a la fi. Un coliderat sense brillantor, amb una victòria que ningú recordarà per gens especial però, de nou, coliderat al cap i a la fi.

Courtois, a la grada

I no és poca cosa per a un Madrid garrell als últims capítols de la Lliga, amb una sola victòria en els cinc partits immediatament anteriors. Va agitar la seva banqueta Ancelotti pensant en el Metropolitano. A Courtois, directament, el va deixar a la grada, igual com a un Rüdiger que ha sigut ranc, però que no tindrà problemes per jugar contra l’Atlètic. El mateix que Valverde, que Carletto va reservar per a la segona part, mentre que Bellingham va tornar a l’onze, després de perdre’s tres dels quatre últims partits de l’equip per sanció. No va aportar gaire l’anglès, per ser clars. Sí que estava sobre la gespa un Vinícius al qual se li va notar des del primer minut amb ganes de ser protagonista. Juganer. Al quart d’hora ja havia reclamat el focus amb algunes d’internades i una rematada al pal. Després, el Madrid es va endormiscar una estona, i el Rayo va aprofitar per armar una doble ocasió de Ratiu i Gumbau i per il·lusionar-se amb una passada suïcida d’Asencio cap a Lunin que gairebé acaba en gol.

Un parell de fogonades

El preludi de la tarda el va donar per liquidat Mbappé amb un do de pit marca de la casa. Es va recolzar en Vinícius al mig del camp, va veure camp obert entre la defensa, a estones temerària, del Rayo, i allà que es va llançar el francès per avançar el Madrid.

Gairebé sense temps perquè la grada assimilés la notícia, Vinícius va marcar el segon. Un gol que es va entossudir personalment a marcar, ja que va donar voltes per l’àrea durant una estona, esquivant defenses, fins que va trobar l’escletxa per encanonar Batalla.

Notícies relacionades

El Barça acomiada l’any guardant-se Pedri per al derbi

Una victòria que no canvia res

Mbappé va estar a punt de liquidar el partit abans del descans, en un mà a mà, però en lloc d’això, el duel es va recarregar d’emoció gràcies a un gol de Pedro Díaz a l’afegit. El xut va tocar el travesser i després va botar dins de la porteria, una cosa que el VAR va haver de comunicar-li a un Hernández Maeso que en primera instància no havia concedit el gol.

La segona part, en línies generals, va ser de difícil digestió per a tots els presents, fossin quins fossin els seus colors. La il·lusió frustrada del Rayo davant el conformisme sense excessius riscos del Madrid. Només Vinícius, el jugador més actiu, el millor dels blancs, tocava a sometent de tant en tant, roms la resta de punxons d’Ancelotti. Va ser millor el Rayo en els minuts finals, bolcant-se sobre Lunin, i potser va merèixer algun premi més sense que grinyolés i sortís del Bernabéu amb un punt. Però la victòria va ser blanca i amb aquesta victòria el coliderat per a un Madrid que, ara ja sí, té els cinc sentits posats al Metropolitano.