Sandor cau contra Puello i diu adeu al cim del superlleuger

No és fàcil guanyar fora de casa, i menys al campió. Les victòries han de ser contundents. I malgrat que Sandor Martín (42-4, 10 KOs) tenia clar que lluitava per la corona del superlleuger del Consell Mundial de Boxa (WBC) aquest diumenge de matinada i va sortir a guanyar al Barclays Center de Brooklyn, a Nova York, Alberto Puello (24-0, 10 KOs) va aconseguir retenir el títol. El dominicà va defensar amb èxit el seu cinturó després d’una decisió dividida, dos jutges a un (115-113/113-115/112-116), en 12 assalts de potents intercanvis entre púgils esquerrans.

"Cal fer-hi més. Vas guanyant, però ell és el campió", li deia el seu pare, Rafa Martín, des de la cantonada a mig combat. Des del primer assalt van sortir a guanyar. No hi va haver a penes tempteig. El de Nou Barris va mostrar una boxa diferent del que acostuma a exhibir, més arriscat i valent, en atac, menys analític i veient-se obligat a baixar al fang i a lluitar en la distància curta contra un Puello, amb una envergadura que, superior a la de Sandor, li feia d’arma i escut. El llarg abast del jab del dominicà li va servir durant tot el combat per posar distància i obligar Sandor a arriscar i acostar-se per connectar cops al cos. Una tasca que va complir gustosament l’espanyol combinant cops baixos a la línia de flotació de Puello que de tant en tant l’obligaven a baixar la guàrdia i deixar la cara al descobert. Sandor va ser ràpid, àgil i potent en la primera meitat de l’encreuament davant un rival que feia justícia al seu sobrenom de la Vespa amb forts cops amb la mà avançada.

Signes de cansament

Sandor semblava còmode en atac, després de les esquives, buscant connectar combinacions ràpides de més de quatre cops en el dominicà, però aquest tampoc desaprofitava l’ocasió de marcar terreny a l’espanyol amb jabs amb la dreta que l’obligaven a destapar-se la cara i, després, algun ganxo o volea que l’espanyol rebia.

Notícies relacionades

Xabi reinventa Mbappé: dorsal número 10, quatre quilos menys i rol inspirador en el Reial Madrid

Lewandowski, quarti últim capítol

L’espanyol buscava posar trampes al dominicà i obligar-lo a entrar en la seva distància per caçar-lo amb alguna mà, però Puello, lleugerament més alt, es trobava còmode boxejant en la distància llarga i no va picar. Malgrat el bon nivell i la ferocitat que va mostrar sobre el ring, Sandor va mostrar la seva llarga espera per a aquest combat fora de la competició, i a partir del sisè assalt va evidenciar signes de cansament.

L’espanyol va encaixar més cops en els últims assalts, o almenys eren més clars que al principi de la baralla, quan era Puello qui, potser per la sorpresa, va rebre més cops. El combat començava a tenir més agafades, més clinch i menys explosivitat, tot i que els dos van mantenir fins al so final de la campana la gana de victòria intacta. A l’acabar el combat i sent conscient del que havia passat, Sandor va comentar la decisió arbitral. "Sentia que guanyaria aquesta baralla, però jo no soc part dels jutges i clarament ells ho van veure d’una manera diferent. No sé què em falta, però no abaixaré els braços", va afirmar el català. Sens dubte, Sandor va tenir presència, va donar espectacle i va deixar bon gust de boca al millor escenari per ser boxejador avui dia. No va ser suficient per aixecar el cinturó, però probablement sí que ho sigui per donar un pas més en la seva carrera i ampliar la seva presència en les vetllades nord-americanes.