▾ .com .cat
Esports
Les dones valentes

CONTEXT

Les dones valentes

Des de les institucions no és un favor, sinó un deure de l’Estat, activar la maneta de canvi

Les dones valentes

FERRAN NADEU

2
Es llegeix en minuts
Lucía Avilés Palacios
Per què confiar en El Periódico
0 Comentaris

A ls anys 90 conduir borratxo no era delicte, i socialment, en determinades situacions, estava normalitzat. Tampoc era delicte el maltractament a les dones. Els marits encara pegaven "el normal". El 1997, Ana Orantes va parlar de tota una vida de maltractament en una entrevista que li va costar la vida, perquè, només 13 dies després, el seu exmarit i maltractador la va assassinar. Va posar cara i nom a la violència masclista en una societat que justificava, en la proximitat, el maltractament a les dones i que emmarcava la posició dels homes i de les dones en la família en el Codi Civil, que estipulava que "el marit ha de protegir la dona i ella, obeir el marit". Vam haver d’esperar al 2004 per a la llei de protecció integral contra la violència de gènere, amb la qual l’Estat assumia, per fi, la seva obligació de reconèixer i protegir els drets de les dones. La societat evoluciona i les lleis també. I ho fan en una roda infinita que –quan afecta drets de les dones– gira impulsada pel poder polític que neix de la nostra ira. De les dones valentes que han cregut en el dret com a instrument d’emancipació de les seves vides.

LA REALITAT SOCIAL.

Molt abans vam aconseguir el dret al vot. Ser propietàries dels nostres negocis i dels nostres béns. Ens vam deslliurar de la llicència marital i ens vam poder divorciar. Després de les prohibicions, vam poder estudiar. Fins i tot ser jutges, fiscals i advocades. Avui totes podem "ser", però moltes no van poder pels condicionants socials i les lleis de l’època. També avui sabem que la dependència econòmica que es busca es perpetua després de la separació, fins al punt de condicionar les nostres vides i la de les nostres filles i fills. És violència econòmica. Crec que no falta gaire perquè sigui una realitat legal al nostre país, perquè així ens ho imposa el Consell d’Europa. És la realitat social la que marca el nord en els canvis legals. El Tribunal Suprem, en el context de grans mobilitzacions socials, va donar cobertura jurídica al "només el sí és sí" en el cas de la violació grupal de Pamplona. Va marcar el tractament jurídic de les violències sexuals, de les quals les dones som gairebé exclusivament les víctimes.

Notícies relacionades

A partir de llavors es van promoure canvis importants en la qualificació de la violència sexual com a violència contra les dones. Es va modificar el Codi Penal per adaptar-lo al Conveni d’Istanbul, assumint el consentiment sexual actiu com un element tipificador clau. Es va eliminar la qualificació d’abús sexual que havia servit com a calaix de sastre per incloure des dels casos de submissió química fins a un "simple" petó no consentit. Avui, per aquest canvi social, plasmat en el Codi Penal, parlem d’agressió sexual per incloure totes les conductes que suposin un contacte sexual, inclòs un petó, sense consentiment. I des de les institucions no és un favor, sinó un deure de l’Estat, activar la maneta de canvi per fer lleis més justes i per construir vides més plenes, en línia amb els drets i els canvis socials.

 Lucía Avilés Palacios és magistrada i vocal del CGPJ.

Temes:

Agresiones sexuales contra menores Violència de gènere Química Masclisme

Inicia sessió 0 Comentaris
cargando
  1. Transport públic Així queden els preus dels títols de transport públic a Barcelona fins que acabi el 2025
  2. Lliga F Escac i mat de les futbolistes al Llevant Badalona: «És el circ més gran que he viscut com a professional»
  3. Tempesta judicial i política Cerdán no entrega l’acta de diputat i augmenta el nerviosisme del PSOE
  4. La xacra de la corrupció El soterrament de les vies a Sant Feliu de Llobregat, la presumpta manipulació de Koldo, Ábalos i Cerdán a Catalunya
  5. Tempesta judicial i política L’UCO apuntala el relat d’Aldama de les comissions per obres públiques