La política salva Laporta

La tarda va començar a l’autobús del Barça, camí de l’estadi, quan Hansi Flick es va acostar a Dani Olmo i Pau Víctor per comunicar-los que ja podrien exercir aquest mateix diumenge la seva feina, alleujats perquè el CSD els havia donat la raó legal –almenys fins a d’aquí tres mesos, data límit– i podien vestir-se de futbolistes. La plantilla es va alliberar, els implicats van somriure feliços i a Laporta, caçat per les càmeres d’Esport 3, se’l va veure en la versió més laportiana dels últims mesos.

La botifarra de Jan

El dirigent es va abraçar eufòric a Enric Masip, un dels seus assessors més pròxims, i després va fer botifarra sense precisar a qui s’adreçava. Després, es va abraçar a Xavier Puig, el responsable del futbol femení. Tot això passava a les entranyes de l’estadi, tot i que mundialment amplificat perquè estaven les càmeres de televisió, una cosa que no va importar en absolut al president del Barça. Era una botifarra per alliberar-se de la tensió i nervis viscuts, festejant la inscripció de Dani Olmo i Pau Víctor com si fos un títol. I per a Laporta, més acorralat que mai, ho era.

Aquest primer triomf del Barça va arribar una hora abans que la pilota rodés a Jidda. És una mesura que té, com va argumentar el CSD, "un caràcter provisional fins que es resolgui definitivament el recurs d’alçada presentat pel club i els esmentats futbolistes", i suspèn, això sí, l’acord pactat entre LaLiga i la Federació, que no comparteixen la decisió de l’organisme governamental. Era la penúltima via que li quedava al club blaugrana. I la més política de totes.

52 pàgines i 60 documents

A aquesta es va aferrar Laporta, que va ordenar presentar un recurs molt treballat. Tant que el Consell Superior d’Esports va recalcar que posseïa "52 pàgines i i els més de 60 documents que les acompanyen", en què s’ha demostrat que el Barça tenia l’escletxa necessària per poder comptar amb els dos futbolistes. "Vaig ser jo qui l’hi vaig dir al bus i teníem una raó més per guanyar aquest partit", va explicar Flick abans d’asseure’s a la banqueta de Jidda, just quan aquesta mesura del CSD omplia d’alegria Laporta, criticat per l’oposició, que havia demanat la seva dimissió immediata amenaçant-lo fins i tot amb un vot de censura.

"Sense perjudici de les al·legacions que se sol·licitin per a la resolució del fons de l’assumpte, el CSD ha observat la possible concurrència d’una causa de nul·litat de ple dret i l’existència de perjudicis immediats i de difícil reparació", va ser un dels pilars perquè el Barça obtingués una "mesura cautelar urgent", que va desencadenar ja les primeres crítiques d’altres club. Entre les quals, la de Jon Uriarte, president de l’Athletic, enutjat pel perdó als dos jugadors del Barça.

Notícies relacionades

Alcaraz s’estavella contra una llegenda i Badosa escriu la seva

Luis Enrique i Guardiola, dos amics cara a cara penjant d’un fil

"És una mesura provisional presa per un òrgan polític. Estem a 8 de gener, és al·lucinant i hem viscut una cosa esperpèntica", va dir el dirigent basc.

I la resposta del Barça, abans del partit, va ser immediata. "¿Esperpèntic? Ell ha de preocupar-se de l’Athletic i deixar estar el Barça. Ens donen la raó", va afirmar Deco, el director esportiu, després de saber que la política havia salvat Laporta.