El Grinch del Barça

Arriba el Nadal al Barça, temps d’amor, de diàleg, concòrdia i pau… O això espero, perquè el Nadal, com tot en la vida, té també la seva cara B. Des de la santa nativitat a Betlem –en què, després d’anunciar els mags de Judea el naixement d’un nou rei, Herodes es va entretenir en el macabre exercici de matar qualsevol nadó que pogués fer-li ombra– fins als nostres dies, no hi ha hagut moment en la història en què no es destaquin elements pertorbadors en l’època més bonica i ensucrada de l’any.

Charles Dickens creava en el seu tinter el vell Scrooge, un ésser avar que no suportava la felicitat, Hans Christian Andersen ens amargava les festes amb nenes venedores de llumins que morien congelades als carrers de Copenhaguen, amb soldadets de plom mutilats que acabaven les seves aventures incinerats, o ja més recentment, vam conèixer un estrany i inquietant elf acomiadat per Santa Claus en persona, que sota el nom del Grinch, odiava el seu expatró, els nens, el consum, i el galimaties que protagonitzen aquests dies.

Ja veuen, la bondat eclipsada per la maldat, l’amor pel recel, la confiança pels dubtes…

Notícies relacionades

De Jong apunta a una dècada al Barça: «S’ha exagerat el que guanyo i això ha afectat com m’ha vist la gent»

El FC Barcelona, davant la falta de demanda, obre els passis de temporada a abonats que no van acompanyar a Montjuïc

No dic que tot es faci bé a Can Barça, de fet, tota l’obra de reconstrucció plantejada per les diverses candidatures en les últimes eleccions, també la guanyadora, s’està veient desgraciadament molt endarrerida per la realitat i les cruels dificultats. L’estadi va a poc a poc, l’equip va a poc a poc, la inscripció de jugadors clau va a poc a poc, l’economia general del club no acaba tampoc d’arrencar. En resum, tot avança, però ho fa amb penoses dificultats i un resultat final incert.

És Nadal, i jo prefereixo creure en la bondat i bones intencions de Santa Claus, que en els truculents, esbojarrats i de vegades simpàtics desertors, però la crua realitat és que les alforges al trineu de l’inflat personatge de blanques barbes que ens ha de portar felicitat, ocupen poca cosa, i només em tranquil·litza saber que, al final del conte, el Grinch resulta que era bo. De fet… El més bo.