El Liverpool fa més grossa la crisi del Manchester City

"No et pots imaginar els diners que em paguen. Va amb el meu salari. Si no volgués aquesta pressió, dimitiria, me n’aniria a casa i no tindria aquest pes a les espatlles. Tots els entrenadors el tenen". Pep Guardiola va deixar aquesta suculenta frase a Sky Sports abans del Liverpool-Manchester City. La pressió no es va rebaixar després del partit. De fet, es va fer més grossa. Els reds van passar per sobre dels blues. Van guanyar per 2-0 a Anfield. I va poder ser per bastants gols més. I la crisi s’engrandeix. El tècnic català ja fa set partits seguits que no assaboreix el triomf. Sis derrotes i un empat. I la Premier, a vista de telescopi. El Liverpool treu 11 punts al City, ara cinquè en la classificació.

Guardiola no ha viscut mai una situació així en les seves 17 temporades com a entrenador. Només ha caminat entre elogis, reconeixements i títols. I, de sobte, a Anfield li van cantar allò de "demà seràs acomiadat", un càntic popular entre les aficions d’Anglaterra. La seva reacció l’hauria firmada Mourinho. Amb somriure irònic (el portuguès hauria fet cara de gos mossegador), va ensenyar sis dits a la grada, els sis títols de Premier en el seu currículum. Desafiador davant l’adversitat.

Però el cas és que a Guardiola no li acaba de canviar la cara de boxejador de pesos pesants entrat en el declivi dels anys que ofereix ara mateix el Manchester City. Es defensa amb les cames cansades, ataca amb lentitud i gestiona els partits amb inseguretat.

A l’altre costat, el Liverpool juga amb una arrogància juvenil. És un equip trepidant, dinàmic, el més en forma d’Europa. Líder a la Premier i també a la Champions, la formació de l’holandès Arnie Slot és un rival molt temible.

El Liverpool va sortir a devorar un City espantat. El va arrossegar des del principi, malgrat la sacsejada en l’alineació de Guardiola, de la porteria cap amunt. Un tsunami de vermell es va abalançar sobre els jugadors blues. Una ocasió rere l’altra. Va impedir el gol un pal, o cames interposades, o parades de Stefan Ortega, que va reemplaçar, Ederson sense que hi hagués lesió o suspensió. L’aclaparadora superioritat es va manifestar amb el gol de Gapko a passada de Salah al minut 12.

"Imparables"

Notícies relacionades

«Com ens ho creguem, ens donarem una hòstia de nassos», aquest és Manolo González

El 15è de Florentino espera la trucada

El City no era ni tan sols capaç de mantenir la pilota, el seu senyal d’identitat. Va tenir sort de no encaixar més gols. Va ser ofegat per aquestes onades empeses per jugadors com Alexander-Arnold, Szoboszlai, MacAllister i Gapko. Anfield s’ho passava bomba. "Els primers 15 o 20 minuts eren imparables", va admetre Guardiola.

Les males passades en zones delicades van mortificar el City. Salah va poder sentenciar diverses vegades. Luis Díaz va aprofitar una altra badada per encarar Ortega, que va cometre un penal incontestable. L’egipci no va fallar. I el City va perdre tot el color. A l’Etihad hi ha una crisi majúscula. Guardiola necessita pensar més, encara més. "Acceptem la situació actual i ens construirem a partir d’aquí", va assenyalar.