El cop de puny de Laporta

Això de Cuadra Fernández i Del Cerro Grande ja clama al cel. Diguem-ho alt i clar: Ahir van enganyar i van estafar el Barça, van enganyar i van estafar el futbol i van enganyar i van estafar els seus aficionats. Si Laporta em fes més cas, que, tot i que de vegades em fa la sensació que ho fa, ho hauria de fer més sovint, ha arribat el moment de donar un cop de puny sonor, molt sonor, públic i inequívoc sobre la taula. Mirin, el Barça va bé i continuarà anant bé perquè Flick té un pla, els jugadors el coneixen, l’entenen i l’executen, i el club ha posat els filtres i comportes de seguretat necessaris per preservar-lo i protegir-lo, però des de la cimera, i en aquesta cimera està sol el president, cal demostrar sense trigar que el Barça no permetrà la ingerència de sempre dels de sempre per intentar alterar un present que ha costat "Déu i ajuda" crear, i del qual no permetrem que la infàmia i la mentida ens allunyi.

Això d’ahir no és casualitat, els protagonistes, tant al terreny de joc com a la inefable sala de fogons del VAR, on, sense titubeig ni vergonya, ahir no es va cuinar justícia sinó indigna mentida, no és casualitat, i la reacció de la caverna més cutre tampoc és casualitat. Res és casualitat.

Notícies relacionades

Sis partits de sanció a Rüdiger, que els aprofita per operar-se

Dembélé silencia l’Arsenal i acosta el PSG a la final de Múnic

I com que aquest articulista, optimista però també realista, està veient el mateix que vostès, resulta urgent que en aquest punt de la partida on comencem a entreveure i a tenir més d’un presagi de podridura, més d’una sospita d’engany i el recel que els de sempre i com sempre tornen a ensenyar les urpes de la trampa i l’alè de la manipulació, cal trencar la taula amb aquest cop de puny i cridar al món ben alt que... ¡Fins aquí! Que no passaran, que el dictador va morir fa ja 50 anys i que no permetrem que torni el passat una vegada i una altra fins al cansament infinit.

Laporta va prendre possessió del càrrec sota els acords deliciosos d’Un núvol blanc de Lluís Llach... Aconseguir que aquest núvol no es converteixi en tempesta depèn en part de donar aquest cop de puny. "Fes-lo, Jan. Fes-lo!".