Rodri desbanca l’absent Vinícius

Pilota d’Or masculina

Rodri (Manchester City)

Pilota d’Or femenina

Aitana Bonmatí (Barça)

Millor entrenador

Carlo Ancelotti (Reial Madrid)

Millor entrenadora

Emma Hayes (Chelsea)

Trofeu Iaixin

Emiliano Martínez (Aston Villa)

Trofeu Kopa

Lamine Yamal (Barça)

Millor equip masculí

Reial Madrid

Millor equip femení

FC Barcelona

L’important per a Rodri Hernández, el segona Pilota d’Or masculí nascut a Espanya de la història, és el futbol. El segon més important és el futbol. En aquest ordre de prioritats entra, com a cola fonamental, la seva família i la seva parella, la Laura, a qui trucava després de cada partit, la primera a qui va dedicar el premi. Era innegociable, independentment del resultat.

El seu triomf és el d’un jugador normal, que lluny del que pugui semblar és una definició que trenca els estàndards. Els que marca una estrella concebuda per ser-ho, com Vinícius, el gran decebut de la nit a París a la qual no va comparèixer el Reial Madrid i en la qual Espanya es va consagrar com el cim del món, amb la Pilota d’Or femenina per a Aitana Bonmatí, amb Salma Paralluelo com a Pilota de Bronze. Des del gallec Luis Suárez el 1960 no guanyava un espanyol aquest guardó.

Només tres dels 10 reconeixements no van estar vinculats amb el futbol espanyol. Lamine Yamal va conquerir el Trofeu Kopa, el FC Barcelona va guanyar el premi al millor club de futbol femení i tota la plantilla va pujar a recollir el guardó. Jennifer Hermoso va rebre emocionada el Trofeu Sòcrates pel seu paper en la lluita pels drets de les dones.

El protagonisme col·lectiu davant el buit immens del Reial Madrid, quan va ser condecorat com al millor club de futbol masculí. Ni un sol representant va trencar la disciplina de club que va considerar un greuge orquestrat per la UEFA, que per primera vegada participava en l’organització de la Pilota d’Or.

Carlo Ancelotti, absent al Trofeu Johan Cruyff al millor entrenador. Kylian Mbappé tampoc va comparèixer per recollir el Trofeu Gerd Müller, que va compartir amb Kane. O Vinícius o ningú, va ser la consigna davant el que van considerar com un desprestigi.

George Weah, Pilota d’Or 1995, va ser l’encarregat de presentar el reconeixement per a Rodri. L’organització va voler explicar el criteri d’elecció que donarà per a discussió en els pròxims dies. Des del públic es va cridar "Vinícius" en diverses ocasions, però el nom que va sonar va ser el de Rodrigo Hernández, que va pujar en crosses al podi.

Elogi del migcampista

Rodri, que va explicar que no utilitza xarxes socials, va recordar els que no estaven: "De Carvajal, que ha patit la mateixa lesió que jo i mereixeria estar aquí igual que jo. I un que serà aquí en poc temps, Lamine. Avui no és una victòria meva, és del futbol espanyol, tants jugadors que no l’han guanyat i l’han merescut, com Iniesta, Xavi, Iker, Busi, com tants, és per al futbol espanyol i per a la figura del migcampista". L’espanyol va assegurar que molts amics li havien escrit dient que "el futbol ha guanyat".

Notícies relacionades

Els àrbitres expulsen el Barça de la lluita per la seva 13a Champions

De Víctor a Joan; de l’Hospitalet a Sallent

Va acabar el seu discurs amb una anècdota: "Recordo un dia que vaig dir ‘prou’, recordo cridar al meu pare plorant amb la sensació que tot havia acabat, que semblava que el son se m’esvaïa i ell em va dir: ‘Si hem arribat aquí no tirarem la tovallola’, i des d’aquell dia va canviar la meva mentalitat. Un noi normal amb valors, que estudia, que intenta fer les coses bé i no es fixa en els estereotips de fora del futbol pot arribar alt, gràcies a tots".

Rodri és la victòria del futbol espanyol, de la selecció, amb la qual va ser MVP a l’Eurocopa, i també del Manchester City, però sobretot de Pep Guardiola. El seu mentor i el gran responsable que s’hagi convertit en el pivot més diferencial del món.