Pogacar vol ser el Coppi del segle XXI

Explica la llegenda ciclista que Fausto Coppi, mort el 2 de gener del 1960 als 40 anys, va ser un dels corredors més grans de la història. Per als italians que l’admiraven, el millor, el campeonissimo, om el denominaven, el ciclista que alterava la societat, símbol de la Itàlia progressista, socialistes i comunistes seguien les seves pedalades amb el puny en alt. I l’únic que ha guanyat en quatre ocasions consecutives el Giro de la Llombardia, ara denominat Il Lombardia, o la clàssica de les fulles mortes de tota la vida.

Ningú, fins ara, ha igualat el rècord de Coppi, establert el 1949, any en què el símbol ciclista del Piemont va aconseguir les victòries del Tour i del Giro, la Milà-Sanremo i el Mundial de persecució. Després, el 1954, va aconseguir una cinquena victòria a la Llombardia. Ningú aconseguia aquests registres en els anys que van seguir al final de la Segona Guerra Mundial que Coppi es va passar pres a l’Àfrica després de ser capturat pels anglesos. En la seva jubilació ciclista va aconsellar Federico Martín Bahamontes en el triomf del Tour del 1959. Després, ja a l’hivern, se’n va anar a l’Alt Volta, avui Burkina Faso, per participar en una exhibició ciclista. Va emmalaltir de malària i va morir poc després de tornar a Itàlia.

El 2024 passarà a la història del ciclisme com l’any de Tadej Pogacar, vencedor en tot el que s’ha proposat guanyar, des de la Strade Bianche fins al Mundial de ruta passant pel Giro i el Tour després de conquerir prestigioses victòries en la Volta i la Lieja-Bastogne-Lieja. Pogacar tanca avui la funda de la seva bicicleta, vestit amb el jersei de l’arc de Sant Martí i amb la idea d’igualar les quatre victòries consecutives de Coppi a la Llombardia, on acudeix amb el dorsal número u com a vencedor de les edicions del 2021, 2022 (en pugna amb Enric Mas) i 2023.

La Llombardia és el cinquè monument ciclista, perquè monuments són les cinc clàssiques de categoria especial: Milà-Sanremo (ha sigut tercer), Tour de Flandes (té una victòria), París-Roubaix (mai l’ha corregut), Lieja-Bastogne-Lieja (dos èxits). La Llombardia tanca el cicle de grans curses recorrent bona part dels turons llombards, on Purito Rodríguez ha sumat dues victòries, l’únic corredor espanyol que ha pujat a dalt de tot de la cursa italiana, que es disputa (Eurosport) amb 252 quilòmetres en un menú carregat de costes.

Arribada a Como

Notícies relacionades

«Com ens ho creguem, ens donarem una hòstia de nassos», aquest és Manolo González

El 15è de Florentino espera la trucada

Serà un escenari perquè Pogacar es pugui exhibir com ningú, fins al punt que qualsevol resultat que no sigui una victòria seva serà considerat com una sorpresa monumental, amb permís sobretot de Remco Evenepoel, que mirarà de fer visible el duel que no es va veure en el Mundial i que mai s’ha produït en una clàssica de primera categoria.

Cap a les 17 hores es veurà si el registre de Coppi ha sigut igualat per un dels corredors més grans que ha donat el ciclisme en dècades. La ciutat de Como acollirà l’arribada d’un Giro de la Llombardia que partirà de Bèrgam amb la mirada sempre posada en el que faci el campió del món.