Gazzaniga atura tres penals i segella un triomf heroic

Passada l’angoixa, transformat ja en un heroi Gazzaniga, Montilivi s’ho va prendre a broma. Cada falta sobre un jugador de l’Athletic, fos on fos, a 40, 50 o 60 metres de la seva àrea, rebia el mateix crit col·lectiu: "¡Penal, penal, penal…!". I l’equip, després d’una grisa primera part, es va aixecar en la segona impulsat per aquesta prodigiosa actuació del porter argentí. "Mai m’havia passat una cosa així, com a porter sempre penses que el pararàs. Però vam estudiar els penals amb l’entrenador de porters i es va donar bé", va dir l’home que va aturar l’Athletic.

El poder del VAR

Míchel gairebé ni va tocar l’equip fins a l’últim sospir, content del que veia en aquella fase d’un embogit partit en què l’àrbitre del VAR (Del Cerro Grande) va tenir molt més poder de decisió que Pulido Santana, el col·legiat que era a la gespa. I el públic, que va omplir l’estadi abandonant la trista imatge de la Champions contra el Feyenoord, va acabar demanant a crits l’entrada de Stuani per desbloquejar l’empat que il·luminava el marcador des del final de la primera meitat.

Tenia raó la gent. Va aparèixer el capità i va firmar un imponent cop de cap que va treure una parada monumental de Padilla, el tercer porter de l’Athletic, que abans, amb una estirada preciosa i felina, havia evitat que Yangel Herrera s’emportés la glòria del 2-1. Glòria reservada per a Stuani, que una vegada va anotar el penaltí –ell no va fallar com sí que havien fet abans Berenguer, Iñaki Williams i Ander Herrera– va marxar corrent cap a l’altra porteria. Necessitava abraçar l’argentí.

Notícies relacionades

Lando Norris conquista el Mundial de Fórmula 1 i evita el miracle de Verstappen

Pistes blanques i temperatures baixes: el Pirineu inicia la temporada d’esquí «amb magnificència»

En el minut 99

Aquest partit, que havia començat amb calma a Montilivi, va embogir en una segona part que ningú oblidarà. Per començar, Míchel. I molt menys Gazzaniga, l’error del qual a la primera part–una imprudent passada a Iván Martín que gairebé li costa un gol– va ser sepultat per aquests tres penals que va parar per embogir Montilivi. Faltava encara el gol de Stuani (m. 99) per desencadenar la tramuntana de l’alegria plena. El Girona torna.