Àlex Palou, el rei del pollastre fregit

Ell va fent el seu camí i ni tan sols l’inquieta que altres joves triomfin a la F1. D’acord, sí, és cert, a ell també li encantaria pilotar en el gran circ, però als seus 27 anys Àlex Palou Montalbo s’acaba de convertir, que no està gens malament, en el segon tricampió més jove de la IndyCar, la gran competició de monoplaces dels Estats Units.

El món de Palou ha sigut, sempre, un món petit, familiar. S’ha mogut acompanyat del Ramon, el seu pare, que s’ha desviscut com tots els pares del kàrting pel seu fill; la Sandra, la seva mare, que mai va pensar que acabaria als peus del podi més gran dels EUA; la Júlia, la seva germana de 15 anys, que explica a tothom que l’Àlex és el seu germà, i l’Esther, la seva nòvia, a qui va conèixer quan ell començava a l’equip d’un dels grans, el desaparegut Adrián Campos.

Ja ho deia Campos: "El primer dia que vaig veure el joveníssim Àlex pujat en un dels meus monoplaces, vaig pensar: ‘¡Carai, és clavat al Nano, clavadet!’". El Nano, és clar, és Fernando Alonso, que també va ser batejat per Campos. "De veritat, se’m van reproduir les mateixes vibracions que quan vaig veure córrer el Fernando, les mateixes. I a més, és tan bon tio, tan bona persona, tan simpàtic".

Notícies relacionades

Sis partits de sanció a Rüdiger, que els aprofita per operar-se

Dembélé silencia l’Arsenal i acosta el PSG a la final de Múnic

Si alguna cosa té Palou, a més d’unes mans prodigioses que no serveixen per anar a la F1 on fan falta molts milions i un grapat de padrins, és do de gents, simpatia. Per això va encantar a Campos. Per això, quan va fer el salt a les fórmules del Japó, com va fer Pedro Martínez de la Rosa, va enamorar Kazumichi Goh, un altre milionari japonès, que després de disfrutar d’ell en la Superfórmula nipona, el va ajudar a fer el salt a la Indycar. I per això va enamorar, a la primera, Chip Ganassi, amo d’un dels millors equips de la Indy, competició a què va arribar el 2020.

Nascut a Sant Antoni de Vilamajor (Vallès Oriental), porta pintat un goril·la al seu casc (¡Gorilla Attack! és el seu lema), el seu grup d’amics, més que fans, es diu els kiwis, amb ells xerra cada setmana via Twitch i fins i tot competeix amb el simulador. A Palou li agraden el kiwis grocs, sense cabell, "són més dolços que els verds". Però el que realment li agrada a Àlex és el pollastre fregit. És, sens dubte, el rei del pollastre fregit. Cada triomf és celebrat per tot el seu equip amb un sopar ple de cuixetes i aletes. El lema és ni més ni menys Winner, winner, fried chicken dinner.