El Barça guanya la Lliga Catalana i Peñarroya inicia la seva era (98-81)

El Barça va ser calma. Es va allotjar sobre la pista amb certa parsimònia. D’un inici certament desesperant pels errors comesos, però a llarg termini va ser una assegurança que els va acostar al primer títol de la temporada. El conjunt dirigit per Joan Peñarroya estava tranquil, tot i que precipitat. Certa impaciència els removia per dins, els portava a avançar-se, a arriscar-se sense necessitat. Això va ser durant els primers minuts, pot ser que per falta d’ajust en una plantilla amb moltes incorporacions o per la voluntat de fer bons els pronòstics.

Domini absolut

Malgrat l’escomesa inicial del Manresa, els blaugrana es van assentar ràpid en el domini del partit. Van cedir poc a l’equip dirigit per Diego Ocampo, malgrat els seus intents de rebel·lar-se. Després d’un parcial inicial de 2-9 en contra, el Barça va capgirar la situació i va començar a abonar-se al talent de les seves individualitats. Entre Jabari Parker i Tomás Satoransky es van repartir la majoria de punts.

L’ensurt inicial va quedar en això. Un mer record agredolç del que va ser el partit que va permetre al Barça aixecar el primer trofeu de l’any. El guió es va mantenir minut a minut, gràcies a les jugades col·lectives de l’equip blaugrana (i resolia així les excessives individuals que no li van permetre dominar en els primers compassos el partit) i l’encert des de la línia de tres. L’equip de Peñarroya no va tornar a anar per darrere al marcador i se’n va anar al descans amb quatre punts de marge.

Amb el tercer temps corrent al rellotge, el Barça va consolidar el seu triomf. Va començar a augmentar el marge al marcador amb tenacitat i recuperant aquesta pausa que li va permetre superar la primera ensopegada de l’equip. Satoransky es va trobar bé, va modular el tempo de l’equip i juntament amb una actuació molt més pròpia d’ell que no la versió mostrada en els últims partits. A la final de la Lliga Catalana va rebentar un nou rècord, després d’anotar el seu triple número 300 com a blaugrana.

Notícies relacionades

Sis partits de sanció a Rüdiger, que els aprofita per operar-se

Dembélé silencia l’Arsenal i acosta el PSG a la final de Múnic

Si el tercer quart va acabar amb una àmplia distància (73-56), l’últim temps va ser un mer tràmit. Més enllà d’anar sumant punts, el Barça va ajustar coses de cara a la temporada que està a punt de començar. Joan Peñarroya vol donar un plus respecte a la temporada passada i els nous fitxatges han d’acabar d’acoblar-se abans donar un gran rendiment en aquest curs 24-25. Les noves incorporacions no van desentonar. Kevin Punter, malgrat no estar especialment encertat en el tir (5/11), se’n va anar fins als 11 punts. Justin Anderson va unir, aquesta vegada sí, anotació a la seva combativitat. Metu va demostrar que el procés d’integració no serà senzill, mentre que Juan Núñez fa oposicions a aconseguir el comandament i Youssoupha Fall va ser baixa per un esquinç.

Van ser especialment cruels els últims 15 minuts per al Manresa, que es va despenjar del marcador i, amb certa frustració, no va aconseguir mantenir la tensió fins que el col·legiat va assenyalar el final del partit. La millor versió del Barça va desarmar un Baxi Manresa que va firmar un torneig superb fins al duel final.