Una victòria pírrica

Dani Olmo celebra su gol en Vallecas, el decisivo 1-2 que permitió al Barça ganar al Rayo. / Afp

El partit que el Barça va guanyar a Vallecas és el que els historiadors savis en diuen una "victòria pírrica". No perquè els recordi a Pirri, aquell migcampista històric del Reial Madrid, sinó per Pirros, el rei grec descendent d’Aquil·les que va vèncer l’Exèrcit romà, però amb moltes pèrdues entre els seus homes. La lesió de Marc Bernal al final del partit, quan s’havia de defensar com fos un marcador assolit amb treballs i encerts –i a contracorrent d’un arbitratge tendenciós–, va enterbolir una nit per somiar. Ara mateix, molts culés renunciaríem a la victòria a canvi de no perdre Bernal per tants mesos.

Notícies relacionades

A inicis de la temporada passada ja vam viure el mateix drama amb Gavi, un altre futbolista que no s’arronsa mai, però en el cas de Bernal s’afegeix que molts l’acabàvem de descobrir. Perquè la realitat és que, abans de la pretemporada, exceptuant els assidus als partits del Johan Cruyff, hi havia pocs culers que sabessin qui era aquest migcentre de 17 anys. Ens hem passat les últimes setmanes especulant amb nous fitxatges, noms impossibles esbombats per una directiva que vol vendre un fum optimista i per uns mitjans sensacionalistes que enyoren els dies en què canviaven cromos al pati de l’escola. Però resulta que la sensació d’aquest inici de temporada la teníem a casa.

Ara sorgiran veus que voldran fitxar a la desesperada ofertes i rebaixes abans que caduquin el divendres a mitjanit. Contra aquesta addicció al mercat i contra la sensació desoladora de no poder disfrutar de Marc Bernal, l’antídot ha de ser Hans Flick. En pocs partits ens ha demostrat que per ell els jugadors van per davant de les idees i que sap arriscar-se amb el talent dels joves. Aquest Barça és un equip en construcció, i a les promeses de Pau Víctor, Casadó, Fermín i Pablo Torre, de mica en mica s’afegiran noms que eren importants: Gavi, De Jong, Christensen, Araujo. A més, en la nit de la victòria pírrica, Dani Olmo es va postular com un jugador distintiu, el plus que necessita la plantilla: per fi els milions invertits amb criteri, sense capritxos, aventures o servituds als agents.

Temes:

Christensen Gavi Johan Cruyff

Inicia sessió 0 Comentaris

"El cor de Fermín és del Barça"

Debut a Newcastle i final amb el Copenhaguen