París inaugura uns Jocs Paralímpics "sense límits"

Un espectacle visual que va comptar amb 150 ballarins, una vintena d’ells amb discapacitat, va brillar a la plaça de la Concòrdia.

Als peus dels Camps Elisis, davant l’atenta mirada de la Torre Eiffel i amb l’himne d’Edith Piaf Non, je ne regrette rien, París va tornar ahir a brillar amb una emotiva cerimònia d’obertura dels Jocs Paralímpics amb un poderós missatge: l’esport no és un límit. L’encarregat d’obrir l’espectacle va ser l’atleta paralímpic i influencer Théo Curin, que va arribar a bord d’un Phryge-mobile, el cotxe customitzat amb la mascota olímpica, fins a la plaça de la Concòrdia. Un xou que, com el dels Jocs Olímpics, també es va dividir per actes i França va ser la gran protagonista; el primer, Paradoxa, amb centenars d’homes de negre ballant sobre l’escenari, representant la bretxa entre una societat que vol ser inclusiva però que continua plena de prejudicis cap a les persones amb discapacitat.

Delegació de refugiats

Una primera part lenta a la qual va faltar ritme. Prova d’això va ser quan la càmera enfocava el públic present, que no semblava estar gaire animat. No va ser fins a la desfilada dels paratletes quan la cerimònia va començar a tenir dinamisme i un ambient veritablement festiu. Sota els colors ataronjats del capvespre de París i al so del dj Myd, centenars de paratletes van desfilar portant les banderes dels seus països.

L’Afganistan va ser l’encarregat de començar la desfilada paralímpica per ordre alfabètic, en què algunes delegacions van mostrar les seves millors gales amb impressionants uniformes, com Indonèsia, Lesotho o el Kazakhstan. Un dels moments més emotius de la cerimònia es va produir quan la delegació de refugiats entrava a la històrica plaça de la Concòrdia i el públic i les autoritats es posaven dretes i es trencaven en un llarg aplaudiment. Per primera vegada, hi ha un llatinoamericà a l’equip. El colombià Amelio Castro.

La delegació francesa va ser l’encarregada de tancar la desfilada i donar pas al segon acte de la cerimònia, amb una pel·lícula protagonitzada per persones amb discapacitat que parlaven del viatge per acceptar les seves dificultats, els canvis físics i la seva discapacitat, fins a arribar a estimar el seu cos.

El cantant i ballarí Lucky Love va donar pas al tercer acte amb una actuació electropop. El jove de 31 anys va néixer sense el braç esquerre, d’aquí la seva frase: "Conec el rebuig. No m’espanta. Jo soc un artista. Jo canto". La nota final la va posar Luan Pommier, cantant de Guadalupe al qual van diagnosticar poc després de néixer amaurosi congènita de Leber, una greu malaltia genètica de la retina, i va ser l’encarregada d’interpretar l’himne paralímpic.

Notícies relacionades

Sense grans artistes

Sense Céline Dion ni Tom Cruise. Sense la presència de grans artistes internacionals, com va passar en la cerimònia d’inauguració dels Jocs Olímpics, a l’increïble espectacle visual format per 150 ballarins, una vintena dels quals amb alguna discapacitat, li va faltar dinamisme. Una cerimònia que va durar més de tres hores, en la qual les excessives escenes emotives es van prolongar durant tota la cerimònia, cosa que va matar una mica l’ambient festiu. A diferència de la primera cerimònia d’obertura, en aquesta ocasió els paratletes van ser, sense cap dubte, els veritables protagonistes de l’espectacle.

Temes:

París

Inicia sessió 0 Comentaris

Lamine imposa entre el tumult

Un partit de 42 minuts