Veure el futbol: car, barat...

Cada estiu es reobre el debat sobre el preu del futbol, i sempre en una mateixa direcció: consumir l’esport rei és cada vegada més car. És igual que parlem dels abonaments, entrades puntuals, subscripcions a continguts o el marxandatge. I és cert que en certa manera no hi ha debat possible: avui tot val més que ahir. On sí que podem contraposar arguments és en si és car, barat o és un preu que s’ajusta al mercat. I la frase que tots hauríem de desterrar és que el futbol per norma ha de ser accessible per a tothom, una lògica que no apliquem a qualsevol altra opció d’oci. Per més apassionats que siguem del nostre club, accedir a un estadi, poder veure tot el futbol des del sofà o portar cada any la nova samarreta no és un bé de primera necessitat.

El preu de les coses el marquen l’oferta i la demanda, i la veritat és que ningú ha perdut clients entorn de la pilota durant els últims anys malgrat l’escalada de preus. I aquí posem un asterisc enorme en el cas específic del FC Barcelona i l’impacte del seu trasllat a Montjuïc, que no va afectar perquè La Lliga EA Sports es consolidés entorn d’11 milions d’espectadors acumulats i es pugés l’ocupació mitjana, superant per primera vegada el 80% de l’aforament total. Aquest any, molts ja han anunciat rècord històric d’abonats.

I aquí un interrogant, o més aviat maldecap per a molts equips: ¿abaixar els preus incrementaria la ràtio i acostaria la competició al no hi ha entrades que sempre regna a la Premier i la Bundesliga? ¿O no hi ha més mercat realment i l’agulla amb prou feines es mouria? Segons dades d’Intelligence 2P, els clubs de LaLiga estan deixant de facturar entre un i cinc milions d’euros anuals pels seients buits. I allà hi ha el repte de la calculadora: ¿quant es podrien abaixar els preus perquè les altes addicionals compensin aquest descompte? La plataforma de dades de 2Playbook també revela que hi ha clubs la penetració dels quals a escala ciutat encara no arriba ni al 3%.

La televisió, meló a part

Notícies relacionades

Assemblea de Compromissaris: la UEFA volia castigar el Barça sense jugar la Champions una temporada, segons revela Laporta

Laporta presumeix de recuperació econòmica: «Qui no ho vegi és perquè no hi ha més cec que el que no vulgui veure»

El mateix passa amb les samarretes. Malgrat les crítiques, els ingressos per botigues no han deixat de créixer en els clubs, i el de la televisió és un altre meló a part. Dazn són 20 i 30 euros al mes pel 50% de La Lliga i tot el futbol internacional, mentre que Telefónica són 109 euros, inclosa la resta de l’oferta televisiva, l’accés a Internet i la telefonia.

¿Car? ¿Barat? Dependrà de les hores que ens passem consumint esport i de com cada un defineixi el seu pressupost d’oci. Pirateria sempre n’hi haurà, però aquí no serà un tema de preu, sinó de qui sempre ho voldrà tot gratis.