La vella guàrdia italiana

La Supercopa d’Europa és una taula amb unes estovalles de quadres. Un sopar exquisit entre dos vells amics, convertits en enemics pel futbol. El mateix que va unir Carlo Ancelotti, entrenador del Reial Madrid, campió de la Champions, i Gian Piero Gasperini, tècnic de l’Atalanta, inesperat conquistador de l’Europa League. Tots dos es coneixen des de fa massa temps per recordar el moment exacte.

"Tenim una gran relació. Som amics des de fa molt temps. Ens vam conèixer a la Juventus, quan Gasperini dirigia l’equip juvenil i jo el primer equip", va explicar ahir Ancelotti .

Els dos entrenadors s’han vist les cares al camp i a les banquetes per saber que cada un ha canviat prou per no perdre el rastre de l’altre.

Notícies relacionades

De Sofia a Nova Jersey, comença el somni de guanyar un altre Mundial

Caos en la Vuelta per Israel

Tant Ancelotti com Gasperini han sabut trobar el seu lloc. Un a dalt de tot, on s’ha fixat després de ser rescatat de l’Everton. L’altre ha configurat un equip d’autor junt amb Antonio Percassi, president de l’Atalanta. Com en el cas de Florentino, existeix una estreta relació entre la banqueta i la llotja. Perquè Gasp no només ha aconseguit una Europa League, és el responsable del canvi d’un club que ha passat de protagonitzar les portades italianes per estar al Calciopoli (apostes) a ser un habitual a Europa i protagonitzar finals.

L’exemple de l’entrenador de l’Atalanta és el millor per no caure en els dogmes. I no demanar a un jugador el que el tècnic no va voler o no va saber fer durant la seva carrera. "Si hagués de resumir la meva filosofia en una frase seria que no crec i mai creuré en el concepte d’esperar que el teu oponent cometi un error. La formació no importa, sinó amb quants jugadors ataques o defenses", assenyalava Gasperini en una entrevista. Avui tindrà l’ocasió de demostrar-ho.