El temps i la raó

Els que fa anys érem autèntics seguidors de José María García (abans que comencés a tenir perseguidors) confirmàvem aquell axioma que repetia en les seves etapes a la SER i a Antena 3: "El temps és el jutge suprem que dona i treu raons", deia el Butanito amb la seva característica veu aflautada.

No obstant, amb el pas dels anys, hem comprovat que no era exactament així, que, més enllà de ser un jutge, el temps ho és tot: que és l’únic que tenim, però alhora l’únic que ens queda. És a dir, que el temps passa perquè és llei de vida (i mai un jutge) i durant la vida passen moltes coses, i millor que sempre sigui així.

Doncs ara fa un any, era tanta la il·lusió que teníem per aconseguir l’ascens, érem en un nivell d’excitació amb l’equip que tots podíem escriure el Tractat sobre la prematura felicitat.

L’esport i el negoci

Notícies relacionades

La fortuna somriu Sainz i Roma pateix una penalització

Flick fa brillar el Barça

I va aparèixer un danès, de nom Martin, que va trastocar la temporada. Va abandonar la concentració, no enteníem res; no va voler jugar a Segona, enteníem alguna cosa; però va recapacitar, va tornar i es va posar a la motxilla els seus companys, una altra vegada no vam entendre res, es va convertir en el pitxitxi de la categoria. I minuts després d’aconseguir l’ascens davant l’Oviedo va manifestar coses que al seu parer no s’havien fet bé, inapropiades en el moment en què les va dir. Semblava que es quedava, però va marxar, i en els últims dies se l’ha interpretat com un intent de comprar el club... En fi, que no entenc res.

Nota al peu: equips que fan pretemporada a Marbella, San Pedro del Pinatar... Molt sud, molta calor i poca alçada. Bones instal·lacions, a canvi d’esportistes asfixiats. ¿On queden l’altura i l’oxigen d’Andorra, Banhèras de Luishon o Cabeza de Manzaneda? ¿Per què hem canviat diners per pitjor preparació física dels futbolistes? Fa anys que la indústria del futbol va abandonar l’esport i el va convertir en un negoci en què només compten els diners. I no va a l’alça. El temps ho dirà. Em donaran la raó.