Ni mirar als ‘galàctics’

Aquelles matusseries i capricis d’un esgarriat Barça (Dembélé, Coutinho i Griezmann) han portat aquest resultat. Es va comportar com un nen malcriat, que no donava cap valor als diners (va invertir 395 milions en tres jugadors, sense comptar els variables, és clar) malgastant la fortuna que va rebre per Neymar (222) i ara té les mans buides, agafat, això sí, a La Masia, un tresor sense fi.

Si hagués de comprar Lamine Yamal no tindria ni la capacitat econòmica ni tampoc la persuasió necessària per fer-ho. Per això, el construeix a casa amb cura durant anys, tal com si fossin al seu dia Xavi, Iniesta, Puyol, Valdés, Piqué… Al mercat dels galàctics, terme encunyat en el primer mandat de Florentino Pérez al Madrid, no pot ni acudir, per la qual cosa Hansi Flick ha d’estimular el talent de La Masia. Mentre Joan Laporta ultima l’arribada de Nico Williams, una de les estrelles de l’Espanya campiona d’Europa, formant una parella d’extrems letal amb Lamine Yamal.

Erling, Jude, Kylian...

No té múscul financer per assumir operacions d’aquest nivell, refugiat com està ara el club en nivells secundaris, lluny de Mbappé (ni es va plantejar venir al Barça), Bellingham (100 milions d’euros, més barat que Dembélé, Coutinho o Griezmann) ni Haaland (56 milions), atret pel magnetisme de treballar amb Pep Guardiola al City. Al Barça, el més galàctic que es recorda en el segon mandat de Laporta és Lewandowski, un golejador de classe mundial, a qui el Bayern de Múnic no li va donar el que demanava: contracte llarg i estabilitat. Una cosa que sí que li va oferir el club blaugrana, que amb 33 anys li va mostrar un document per a les quatre pròximes temporades, amb salari ascendent, una cosa impossible a Baviera. Per això, va venir al Camp Nou i es va celebrar amb entusiasme l’arribada del davanter polonès, que emprenia la seva aventura final a Barcelona, viatge també utilitzat per Gündogan, a qui el City no va complaure en les seves demandes –contracte llarg mantenint salari de megaestrella. A Montjuïc, sí que ho va trobar.

58 milions de clàusula

El malbaratament de Bartomeu, que té l’honor d’haver firmat cinc dels sis fitxatges més cars de la història del club (només Neymar en l’època de Rosell es cola en aquesta caríssima llista), ha provocat la incompareixença de Laporta. Apressat pels deutes, esgotades pràcticament totes les palanques possibles per extreure diners venent drets del club fins als pròxims 25 anys, el president ha de fer malabarismes per aspirar a Nico Williams.

I això que té el preu pactat en la seva clàusula de rescissió. Són 58 milions d’euros. Aquí, en aquesta franja, és on s’han mogut tots els reforços que ha fet Laporta en el seu segon mandat: Raphinha (58), Ferran Torres (55), Koundé (50) i Lewandowski (45 +5). Aquest és el límit actual del Barça. No té diners per a gaire més. Ni fins ara força de seducció per atraure noves estrelles.

Hi va haver un temps, i no fa tant, que es va atrevir a intentar fitxar Haaland. Només així s’entén el viatge de Jordi Cruyff, llavors secretari tècnic, i Xavi, tècnic, a Múnic per reunir-se amb el noruec, que jugava llavors al Dortmund. Ni va venir el nou ni Xavi ni Jordi són ja al Barcelona.

Notícies relacionades

Alberto Puig, ‘team manager’ de l’equip Honda de MotoGP: "Honda no va pretendre mai retenir Marc Márquez amb diners"

Les injeccions de Flick

No té, per tant, capacitat el Barça per conquerir el mercat, supeditat al poder esportiu del Madrid (un imant ara per a les grans estrelles pel seu etern idil·li amb la Champions) i econòmic de la Premier (City, United, Arsenal i Liverpool, sobretot) o dels clubs Estat com el París SG, que ha patit una forta descapitalització esportiva perquè d’aquella foto conjunta de Messi-Neymar-Mbappé no queda ja ningú.

Al Barça no li queda més remei que tornar al seu origen. Retornar a La Masia i acompanyar bé Lamine Yamal, el seu galàctic.