Caos, el plor de Messi i Shakira

L’Argentina va aixecar a Miami una altra vegada la Copa Amèrica, tres anys després de la seva gesta a Maracanà, al derrotar aquesta vegada 1-0 Colòmbia en una final agònica. Lautaro Martínez va anotar el gol de la victòria als sis minuts de la segona part del temps extra, quan tot semblava desembocar en una definició per penals. La gesta argentina va ser doble, contra un rival que no va estar a l’altura d’anteriors partits, en més d’un sentit. No només pel bicampionat, sinó pel fet d’haver-ho aconseguit sense la presència de Leo Messi, que va haver d’abandonar el camp lesionat als 19 minuts de la segona part i amb el turmell convertit en una bola.

Messi no va tenir el millor acompliment al llarg del certamen. Els 37 anys li pesen en un cos que ja no pot suportar tantes exigències i envestides. Aquest decaïment físic dona compte de com de difícil se li fa disputar un partit altament competitiu. El botí de Santiago Arias el va colpejar amb força en una jugada disputada, però que, en un altre moment de la seva extraordinària carrera, amb prou feines hauria sigut un petit contratemps.

Va mirar de recuperar-se. No va poder ser. Va abandonar el terreny amb llàgrimes als ulls, com si es tractés d’un jugador amateur que mai vol perdre un minut de joc. La televisió es va delectar amb les escenes de plor de Messi, que només va canviar la tristesa per la joia quan el partit va acabar.

Per sota del Mundial

Al convertir el seu gol, després d’una gran combinació entre Leandro Paredes i Giovani Lo Celso, Martínez el va anar a buscar per fondre’s en una abraçada amb el capità. El jugador de l’Inter va acabar com a màxim golejador de la Copa Amèrica, amb cinc dianes, malgrat haver sigut suplent més d’una vegada.

El seleccionat que condueix Lionel Scaloni és expert a disputar finals. Aquesta experiència va ser crucial. Va mostrar amb prou feines pinzellades del rendiment que el va portar el desembre del 2022 a coronar-se campió del món a Qatar. La Pulga va aparèixer amb comptagotes, molt lluny dels seus dies més inspirats però també d’aquests partits normals en el FC Barcelona. Va perdre més pilotes de l’acostumat i li va faltar velocitat per treure’s de sobre els seus rivals. Ángel Di María es va acomiadar de la selecció a l’altura del seu historial. Als 36 anys va assumir amb Rodrigo de Paul el lideratge argentí en moments de desconcert a causa de l’absència de la seva carta fonamental.

La consagració argentina va estar en part entelada pel desastre organitzatiu d’una final que va començar una hora i 22 minuts més tard. No n’hi va haver prou amb els greus incidents durant l’epíleg d’Uruguai-Colòmbia a Charlotte, perquè la Conmebol (federació continental) prengués les prevencions necessàries.

Els incidents van estar a l’ordre del dia. Una part del públic va entrar a l’estadi sense entrada i altres que havien pagat fortunes van haver d’esperar a fora més de dues hores. "Quina vergonya, la Conmebol, les famílies sense poder entrar al camp, increïble", es va queixar a X (abans Twitter) , Roberto Garnacho, germà d’Alejandro, el futbolista argentí de 20 anys del Manchester United.

Notícies relacionades

De Sofia a Nova Jersey, comença el somni de guanyar un altre Mundial

Caos en la Vuelta per Israel

"Tot va sortir malament, com gran part d’aquest torneig organitzat per la Confederació Sud-americana i Estats Units, el país amfitrió que en dos anys allotjarà la Copa del Món", va assenyalar el diari La Nación de Buenos Aires. El descans entre temps es va prolongar més del compte: 22 minuts, els necessaris perquè Shakira, amb un conjunt gris metal·litzat i en un escenari situat en una de les bandes del camp, realitzés una presentació que va imitar als espectacles en la Superbowl.

A diferència de les escenes de carrer delirants, quan milions de persones van celebrar l’obtenció del Mundial, aquesta vegada l’alegria va ser mòdica. Les altes hores de la nit, d’un costat, i la forta crisi social i econòmica, no van encoratjar els argentins a mobilitzar-se amb les seves banderes i càntics.