"Ens han deixat soles i ens hem sentit enganyades"

El creixement del futbol femení pot ser imparable i incontestable. No obstant, malgrat que les coses estan canviant, hi ha mals costums que continuen instaurats. Les futbolistes se senten en moltes ocasions desemparades, soles i sense recursos per poder créixer. Amb aquesta situació han topat les futbolistes del Júpiter, que han vist com el club ha decidit eliminar l’equip femení, de la primera divisió de la federació catalana. Els de la base es mantenen, però es queden sense unes referents que els marcaven el camí.

"Ens hem sentit molt enganyades i com les dolentes de la història", confessa Laura Castaño una de les jugadores. "Des del minut u, en la reunió en què ens fan fora, la culpa era nostra. Que no teníem compromís, ni ganes, ni cap entrenador volia estar amb nosaltres. Ens van donar la volta a la truita culpant-nos a nosaltres". "Teníem un equip unit i ens han partit per la meitat", afegeix.

Tot va començar amb un canvi d’entrenador, quan el coordinador va agafar les regnes del vestidor, compaginant els càrrecs, i acomiadant l’entrenador que tenien. "Estàvem soles. No teníem entrenador, ni fisioterapeuta, ni preparador físic. Sempre ens han deixat soles", diu Castaño.

Malgrat el relleu a la banqueta, les condicions no van millorar i les jugadores s’anaven sentint cada vegada més desemparades. "Diverses companyes van decidir marxar i n’hi havia d’altres que les van fer fora durant la pretemporada", explica. L’equip es va quedar gairebé sense fitxes i el club va veure com l’ànim a l’equip anava decaient. "El que feien era desmotivar-nos. Posaven l’excusa que no hi havia compromís. No hi havia prou jugadores i no es van plantejar per què i per què havien marxat", reflexiona Laura, que denuncia també la falta de promoció de l’equip. "Quan jugues per a un club defenses la seva samarreta. I ens sentíem invisibles. Ni ens ensenyaven en xarxes, no érem presents. Si fins i tot vam ser nosaltres que vam haver de posar un comentari en una publicació del Júpiter dient que érem vives perquè ens fessin cas".

Malgrat la situació, les futbolistes van decidir apostar pel seu club i en una reunió amb l’entitat van reafirmar la seva posició de continuar i mantenir l’equip. No obstant, a les dues setmanes, la realitat va canviar i se’ls va comunicar que l’equip deixava d’existir.

Part de culpa

Notícies relacionades

De golejada en golejada cap als quarts

Una Espanya èpica es torna a exhibir

Des de l’entitat barcelonina reconeixen part de culpa. "Vam fitxar entrenadors i coordinadors que no van funcionar. Vam fer canvis a mitja temporada, però no hem pogut redreçar la situació", comenta Salvador Franco, president del Júpiter.

"Però el club no té el 100% de la culpa. Elles no han tingut compromís. No han vingut a entrenaments. Hi ha partits que hem hagut de completar amb nenes del juvenil o del cadet. Ens han plantejat posar fisios o dietistes, coses que hem intentat fer perquè estiguessin a gust", afegeix el dirigent, que reconeix la intenció de crear un amateur "amb la gent de la casa". "És una decisió esportiva. No és que tinguem fòbia a ningú. Hem decidit fer un pas enrere, calmar el tema i donar una empenta a les nostres juvenils".